Blai Grana

No vull molestar a ningú, però algú hauria de dir-los que han quedat eliminats

2012-01-26T05:50:00.000-08:00

Recordo moments de gran tensió a la meva vida: una turbulència que gairebé destrossa el meu avió, una fallada elèctrica que em va deixar tirat en la part alta d'una nòria, una enrampada que em va deixar paralitzat a 40 metres de la sorra de la platja. Però no recordo uns moments de tanta tensió com els últims 15 minuts que vaig viure ahir al Camp Nou.

Va ser inhumà. No sabia on posar-me. Ho vaig provar tot: sota la butaca, en un lavabo, a l'ascensor que puja a la tercera graderia. Ja té raó el meu pare. Sempre em diu que m'oblidi del futbol i que em passi a la petanca o al parxís. Però quan l'àrbitre va xiular el final... aaaaaaaah, la sensació d'alleujament, de descans, d'alegria va ser total. Em vaig quedar clavat a la meva butaca amb un somriure Profidén fins que el servei de seguretat del Barça (que ja em coneixen) em va donar un toc: "Senyor Picó, sisplau, sempre és l'últim a abandonar l'estadi. Vagi desfilant".

El Madrid ha quedat eliminat: tinc proves
Si el millor Madrid de tots els segles (segons la premsa de Madrid) va ser incapaç de guanyar-nos ahir… crec que mai ho aconseguirà. Ells estan eufòrics amb l'empat. Crec que no s'han assabentat que han quedat eliminats. Fins i tot parlen d'una gran final Madrid-Mirandés. Esquizofrènia en estat pur. Jo no vull furgar en les ferides ni ser desagradable amb ningú, però crec que és la meva obligació com a periodista anunciar públicament que… el Madrid ha quedat eliminat de la Copa del Rei. Ho juro. Tinc proves. Puc aportar fotos, vídeos i retalls de premsa.

La meva novel·la "Casats contra solters": Gràcies per les vostres paraules d'ànim. La pàgina de Facebook ja té 50 "m'agrada". Bieeeeeen. http://www.facebook.com/pages/casats-contra-solters/329932537027416

Una a-barça-da!!!!!
A semifinals!!!!

Una altra victòria al Bernabéu, un altre meravellós ressacon

2012-01-19T04:05:00.000-08:00

Si els aficionats al cinema tenen "Resacón en Las Vegas" i "Resacón en Tailandia", els culés tenim "Ressacon post-Bernabéu". En què consisteix? Doncs molt senzill: t'aixeques del llit completament destrossat per les emocions viscudes la nit anterior: ràbia (quan marca el Madrid de xurro), eufòria (quan celebres els gols del Barça), emoció (sempre s'escapa alguna llàgrima), orgull (pel joc de l'equip), impotència (per les accions de Terminator Pepe), pau espiritual (quan comproves que has guanyat de nou) i confusió general (provocada per un excés de cervesa). Resultat final: avui estic destrossat. Feliçment destrossat.

Nit increïble en el Xinès del carrer Diputació: es confirma que el Xinès del carrer Diputació és un bar talismà. Mai no l'havia vist tan ple. No exagero: érem 65 persones en un menjador de pocs metres quadrats. Claustrofòbia total. A mi em va tocar un tamboret de plàstic per a nens. A la convocatòria s'hi van apuntar el Xavi, el Quim i el meu germà David. A les 9.15 vaig demanar un bocata de pollastre. Me'l van servir a les 10.45. És el rècord mundial de retard. Els gols de Puyol i Abidal van provocar atacs de bogeria dignes d'un estudi sociològic, antropològic i psíquic. El jugador més insultat de la nit va ser Pepe. I el més ovacionat, Puyol.

I fins a aquí la crònica dels fets. Vaig a preparar-me una altra infusió i em prendré el segon Gelocatil del dia. Estic destrossat. Feliçment destrossat.

"Casats contra solters": Estic moooolt content. I vull compartir l'alegria amb els meus lectors. El proper 10 de febrer surt la meva nova novel·la. Oé, oé, oé. Es titula "Casats contra solters". Voleu saber de què va? Mireu, mireu. I opineu.

http://www.facebook.com/pages/casats-contra-solters/329932537027416

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol d'ahir)

Madrid-Barça: sóc optimista, però ja he comprat Tranquimazins

2012-01-16T06:32:00.000-08:00

Després de veure com han anat els dos últims partits de Lliga (Espanyol i Betis) ja tinc clar que aquest any patirem. Però no passa res. Com que estem en època de rebaixes he aprofitat una oferta d'una farmàcia i he comprat 3 capses de Tranquimazin al preu de 2.

No hem perdut mai al Bernabéu: És dilluns. 4 de la tarda. Em sento optimista per dues raons: perquè ja m'he pres mig Tranquimazin i perquè les estadístiques són espectaculars. Des que Guardiola és entrenador del Barça, hem jugat 12 partits contra el Madrid. I només n'hem perdut un. I dels 6 partits que hem jugat al Bernabéu... atenció: quatre victòries i dos empats. Oooooooooh! Vaig a recrear-me en l'eufòria:

-Lliga: 2-6, 0-2, 1-1 i 1-3
-Semifinals de Champions: 0-2
-Supercopa d'Espanya: 2-2

Ara mateix entraré al Youtube i tornaré a mirar tots els gols d'aquests partits. Qui diu que no és bo viure del passat?

Estic sense casa talismà: Estic buscant una casa o un bar talismà per veure el Madrid-Barça. La casa del meu cosí només serveix per als partits de Lliga. Queda descartada. També queden descartades la del meu germà i la meva. No tenim Canal+. Em queden poques opcions. Per ser més exactes només me'n queda una: el mític restaurant xinès del carrer Diputació. Vaig a reservar taula!

"Casats contra solters": Estic mooooolt content. I vull compartir l'alegria amb els meus lectors. El proper 10 de febrer (ja queda menys) surt la meva nova novel.la. Oé, oé, oé. Es titula "Casats contra solters". Voleu saber de què va? Mireu, mireu:
http://www.facebook.com/pages/Casats-contra-Solters/329932537027416

Una forta a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol al Betis)

La Pilota d'Or és la teràpia perfecte per oblidar el desastre d'ahir

2012-01-09T13:26:00.000-08:00

Avui he practicat una tàctica magnífica per oblidar el dolorós empat d'ahir a Can Perico. Durant tot el dia ni he comprat diaris, ni he vist la tele, ni he tafanejat per internet. Res de res. Aïllament total i absolut fins... les 7 de la tarda! En aquell precís instant m'he posat americana i corbata, he obert una ampolla de cava del bo i he sintonitzat Barça TV per veure la gala de la Pilota d'Or. Oooooh. Ha estat un altre bany de glòria: Messi, millor jugador, Guardiola, millor entrenador i cinc jugadors del Barça en el millor 11 de l'any. He tret el pitet de les grans ocasions.

Algú m'acaba de dir que el Barça va empatar ahir a Can Perico i que ara estem a 5 punts del Madrid. Ximpleries! No m'ho crec. Són maniobres desestabilitzadores de la caverna mediàtica. L'únic que importa en aquests moments és recrear-se, un cop més, en l'eufòria. Visca la Pilota d'or!

Visca Ruanda, Alemanya i Tailàndia:
Repasso els vots dels periodistes, jugadors i entrenadors que han decidit que Messi guanyi aquest premi. Alguns casos són preciosos: el capità de Ruanda ha votat tres jugadors del Barça: Messi, Iniesta i Xavi. El mateix han fet els seleccionadors d'Alemanya i Tailandia. Bieeeeen. Crec que la Generalitat hauria d'invertir en aquests països en senyal d'agraïment. El meu ídol, però, és un periodista d'Escòcia que ha votat Xavi, Messi i Abidal. En canvi... Nuno Gomes, de Portugal, no ha votat a cap jugador del Barça (Ronaldo, Nani i Neimar). Botifler!

I demà.. tots amb el Màlaga:
Demà tenim un Màlaga-Madrid apassionant a la Copa del Rei. I més apassionant serà si guanya el Màlaga i el Madrid queda eliminat. Seria de traca i mocador. El partit el farem com sempre a ONA FM, en clau blaugrana i amb molta conya. Per cert... en el partit d'anada, el 0-2 el vaig marcar jo. Sí, sí, de veritat. Si entreu al Youtube i poseu "Madrid 0 Màlaga 2 ONA FM", ho podreu comprovar.

Una a-barça-da

Per un 2012 mooooolt culé

2011-12-29T08:22:00.000-08:00

No vull que s'acabi el 2011. Ha estat un altre any de traca i mocador: l'equip ha jugat de conya, hem guanyat la Lliga, la Champions, la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs, i a més a més Bill Gates, Kobe Bryant i Shakira s'han fet del Barça... No puc demanar res més! Això és massa!

Ja queden poques hores per al 31 de desembre. Ja sabeu, 12 campanades, 12 raïms, 12 desitjos culés. Aquesta és la meva llista:

1.- Guanyar la Champions

2.- Que el Madrid quedi eliminat a vuitens de final contra el CSKA de Moscou (és una tradició que no hem de perdre)

3.- Guanyar la Lliga (encara que sigui en l'últim minut de l'última jornada)

4.- Si guanyem la Champions, també m'agradaria guanyar el Mundial de Clubs del 2012

5.- Guanyar la Copa del Rei (però si es compleixen els quatre desitjos anteriors no m'importa que la guanyi l'Athletic de Bilbao o la Reial Societat. Hem de ser solidaris amb altres equips)

6.- Que renovi el Pep

7.- Molts títols per a les seccions (em fa il.lusió la Champions de futbol sala)

8.- Que els bocates del Camp Nou siguin més barats (ho demano cada any i no hi ha manera)

9.- Més urinaris al Camp Nou per no fer cues infinites (també ho demano cada any)

10.- Que la meva neboda de 9 anys no es faci de la Roma (Bojan és molt Bojan).

11.- Messi Pitxixi (no demano que sigui Pilota d'Or perquè això ja està fet)

12.- I molta, molta, moooolta felicitat per a tots els culés del món

Visca el Barça i Feliç 2012!!!!! (una admiració per cada títol guanyat el 2011)

Campiooooons del món!!!

2011-12-18T06:19:00.000-08:00

Campioooons del món!!! Oé, oé, oé. Ara mateix tinc una eufòria indescriptible i... cagarrines. Però aquesta vegada no són per culpa dels nervis, la tensió o la incertesa pel resultat. La meva revolució intestinal és per culpa del menú. A les 11, poc abans de començar el partit, m'he menjat uns croissantets de xocolata amb un cafè amb llet. I pocs minuts després ja estava degustant uns cogombres sabor anxova, patates, Boca bits i moooolta Xibeca. És el que passa quan un partit es juga a les 11.30. Tinc cagarrines, però sóc el culé més feliç del món. Parafrasejant una frase de Guardiola, aquest Barça juga que t'hi cagues.

El meu menjador ha tornat a ser escenari d'una jornada gloriosa. Estic molt orgullós de la meva nova tele. És infal.lible. Partit que veiem, partit que guanyem. Avui he compartit emocions, salts, crits, gols i fotos amb dos grans amics: Xavi i Quim.

No recordo un partit tan perfecte com el d'avui. Quatre gols, dos pals, tiki-taka espectacular, zero gols encaixats, jugades de fantasia... Crec que ja ho he dit alguna vegada, però aquest Barça m'emociona tant com una òpera de Verdi, un quadre de Monet, un llibre de García Márquez, una pel·lícula d'Eric Rhomer, una coreografia de Pina Bausch... El "Pep Team" és art. I no cal donar-li més voltes.

Són les 3 de la tarda. Ara em passaré una estona per Canaletes i després aniré desfilant cap a Luz de Gas. Ja sé que no obren portes fins a les 11 de la nit. Però vull ser el primer.

Visca el Barça!!!! (una admiració per cada gol que hem marcat)

Campioooons del món!!!!! (una admiració per cada Xibeca que ens hem pres)

Canvi de cicle: el Barça ha passat de ser molt bo a ser millor

2011-12-11T11:55:00.000-08:00

Mai havia escrit un títol tan llarg: 14 paraules. Podia haver escrit frases més breus: "Una altra nit gloriosa" (4 paraules), "Visca la casa del meu cosí" (6 paraules), "Sóc immensament feliç" (3 paraules), "Ens els hem menjat amb patates" (6 paraules), "Això és de bojos" (4 paraules), "Això és massa" (3 paraules), "Un, dos, tres... butifarra de pagès" (6 paraules). Però el titular que he triat resumeix perfectament el sentiment que tinc en aquests moments: eufòria i ràbia. Eufòria per la meravellosa nit que vaig viure ahir a casa del meu cosí al costat d'amics i familiars. I ràbia, perquè estic fart de la prepotència madridista. Efectivament, hi ha un canvi de cicle. Nosaltres hem passat de ser molt bons a ser millors.

Els 10 records que em quedaran de l'apoteòsic 1-3 d'ahir:

1.- Ningú va veure el gol de Benzema. Ens va agafar a la cuina preparant el pa amb tomàquet.

2.- Els amulets que vam col·locar al costat del televisor van funcionar a la perfecció (2 llibres i 3 ninotets). No puc donar més pistes. Coses de l'esoterisme.

3.- Gran formatge, gran quiche, gran pernil, però el plat estrella va ser... les empanadilles farcides de marisc. Quin nivell!

4.- Vam celebrar els 3 gols del Barça de la mateixa manera: cridant i saltant com bojos a la fantàstica terrassa que té el pis del meu cosí. En altres terrasses del carrer Balmes es va produir el mateix fenomen.

5.- Quina emoció veure com vibrava amb la victòria la meva neboda Blanca, de 9 anys. Visca les noves generacions de culés!

6.- El primer que vam fer quan va finalitzar el partit va ser... entrar a les webs d'"As" i "Marca". Per què serà?

7.- Quan vaig arribar a casa de matinada vaig tornar a veure el partit sencer. L'emetia TV3. Aquest Madrid-Barça és com una pel.li de Kubrick: s'ha de veure com a mínim dos cops.

8.- Durant tota la nit vaig anar rebent SMS dels meus amics culés. El Dani em preguntava amb ironia: "Saps què ha fet el Madrid?". I el Xavi em va enviar un emotiu "Visca el Barça" des de Nova York. Especialment interessant va ser el missatge del meu amic Oliver (el tertúlia madridista d'ONA FM). Em va felicitar per la victòria. Tant de bo tots els madridistes fossin com ell.

9.- Aquest matí he col·locat la bandera del Barça al balcó.

10.- I aquesta setmana penso empassar-me amb il·lusió renovada tots els "Punto Pelota" i "Futboleros".

Visca el Barça!!! (una admiració per cada gol al Madrid)
I ara... a pel Mundial de Clubs

Preparant el Madrid-Barça

2011-12-04T04:14:00.000-08:00

Aquesta nit he somiat que el Madrid ens golejava, que Pepe lesionava Messi, que Ronaldo feia un "hat trick", que Florentino anunciava el fitxatge d'Isaac Cuenca i que Mourinho tornava a ficar-li el dit a l'ull a Tito Vilanova (aquesta vegada a l'altre ull). Amb aquesta sobredosi de malsons he trucat urgentment el meu psiquatre. El seu missatge m'ha tranquil·litzat: "Alfred, pateixes un atac de derrotisme. No és greu. Crec que has vist molts "Punto pelota" en els últims dies". M'ha receptat una mica de ioga, un passeig diari per la platja de la Barceloneta i el visionat del 2-6 i la final de Wembley. I tinc completament prohibit llegir, veure i escoltar premsa de Madrid. Ja us aniré informant de com evoluciona el meu estat de salut.

El meu cosí ha dit que sí:
Són tres anys veient el Madrid-Barça de Lliga a casa del meu cosí, el 2-6, el 0-2 i l'1-1. No se'm passa pel cap un lloc millor per veure el Madrid Barça del proper dissabte. Acabo de parlar amb ell i m'ha dit que sí. Viscaaaaa. Respiro tranquil. Només hi ha un petit problema. El meu cosí ha canviat de casa, ja no està al pis de la Via Augusta. Ara s'ha instal·lat al carrer Balmes. Glups.

Missatge urgent del meu germà:
El meu germà David m'envia un SMS preciós. Diu així: "Fins i tot no guanyant res, fins i tot si Messi ja no torna a marcar, jo no penso criticar aquest equip. Vull que sàpiguen els del Madrid que nosaltres anem de "tranquis" i que l'alegria ens durarà mesos i mesos. La confiança no es pot perdre per un penal fallat o un partit perdut. I passi el que passi, la meva confiança durarà fins a final de temporada. Dit això.... a por ellooooooooooossssss".

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol al Llevant)

He decidit retallar la meva eufòria

2011-11-26T18:01:00.000-08:00

Estic destrossat. El Madrid ha guanyat jugant contra nou i amb dos penals a favor. El Barça ha perdut enviant una pilota al pal i amb un gol anul·lat de manera injusta. Alguna cosa ha passat. Són els primers efectes de la victòria de Mariano Rajoy? És el canvi de cicle que sempre pronostiquen els tertulians de Punto Pelota? Al Milionaris de Madrid ja el tenim a 6 punts. Un cop dur (molt dur) que m'ha deixat completament enfonsat al sofà del menjador. Són les tres de la matinada. Porto tres hores en estat de xoc. He de reaccionar.

Mesures urgents que acabo de prendre (al més pur estil Artur Mas):
1 .- Retallar un 20% la il·lusió per guanyar la Lliga
2 .- Retallar un 15% l'esperança de derrotar el Madrid al Bernabéu
3 .- Retallar un 10 % l'eufòria per guanyar la Champions
4 .- Retallar un 5% el convenciment que guanyarem el Mundial de Clubs

Crec que aquestes retallades emocionals són fonamentals perquè la meva personalitat culé funcioni correctament en els pròxims mesos. Estic convençut que aquestes retallades agradaran al meu president Artur Mas. I també a Merkel i Sarkozy. És clar que, en qualsevol moment, puc dir "ja n'hi ha prou" a les meves pròpies retallades i manifestar-me en contra mi mateix per reivindicar que vull ser el de sempre: el culé més il·lusionat del món.

Exclusiva: el nou govern de Rajoy

2011-11-21T05:41:00.000-08:00

Marxa Zapatero (seguidor culé) i entra Mariano Rajoy (merengue declarat). Els madridistes es freguen les mans. Estan convençuts que amb Rajoy, el Madrid ho guanyarà tot: la Lliga, la Décima, la Copa i el Gamper. Tot. La mà d'Higuaín a València és la primera prova d'aquest canvi. Rajoy acaba d'anunciar públicament el seu nou govern. Arriben temps molt negres per als culés.

PRIMER GOVERN DE MARIANO RAJOY:

Defensa, Justícia i Interior: Pepe

Immigració i emigració: Pedro León i Canales

Agricultura i alegria de la huerta: Karanka

Sanitat i lesions: Kaka

Cultura i a viure que són dos dies: Sergio Ramos i Marcelo

Economia i pelotazos: Florentino Pérez

Relació amb Catalunya: Figo

Ministre de la Informació: Punto Pelota

Nous ministeris:

Ministre La culpa és del Barça: Tomás Roncero

Ministre La culpa és de Sarkozy: Benzema

Ministre Hi ha una conspiració contra Espanya: Mourinho

Ministre Hay que parar a Messi: Eduardo Inda

Ministre Els aturats són pobres però guapos: Cristiano Ronaldo

Ministre Tenim un pla B: Aznar, Acebes i Zaplana

Ministre col·laborador:

Ministre Jo us puc donar un cop de mà: Higuaín

Alfred Picó Sentelles, periodista, escriptor i soci 18.831

Feliç o emprenyat? Aquesta és la qüestió

2011-11-06T16:53:00.000-08:00

Avui em sento shakesperià. No sé si he d'estar feliç o emprenyat per l'empat. Ja sé que les emocions no s'han de controlar, però és les dues de la matinada i, com Hamlet, tinc una crisi existencial. Hem empatat a Bilbao, amb un gol agònic en l'últim minut del meu nòvio Leo Messi. He celebrat el gol com si haguéssim guanyat la Champions. El cambrer del bar m'ha cridat l'atenció: "Escolti amic, no n'hi ha per tant. Faci el favor de baixar de la taula, sisplau. I deixi de tirar cervesa a la gent". Tenia raó. He viscut el gol amb molta intensitat. Fins i tot he petonejat un venedor de DVD pirates que en aquell moment havia entrat al bar.

En finalitzar el partit, però, he tornat al món real: només hem empatat a Bilbao i el Madrid ja està a tres punts. Hem fet un partidàs, ens hem deixat la pell i mai ens hem rendit, d'acord, però si no ens posem les piles Mourinho i els seus nois se'ns poden escapar.

L'opinió de la meva mare:
Em truca la meva mare, preocupada pels efectes de l'empat d'avui: "Fill, com et trobes? Com t'ha sentat l'empat? Anima't. El Madrid està a 3 punts però no passa res. Guanyarem al Bernabéu i tornarem a ser líders pel goal average. No t'enfonsis, fill. Ara més que mai... visca el Barça".

L'opinió del madridisme: Em truca també l'Oliver, el meu company madridista de les tertúlies d'ONA FM:"Hola Alfred, si haguéssiu perdut, la Lliga ja seria nostra, però aquest maleït gol de xurro de Messi en l'últim minut... aaaagh, encara us dóna esperança. Estic emprenyat".

Conclusió: Si els madridistes estan emprenyats amb el nostre empat, a mi no em queda més remei que estar... feliç! Dilema solucionat.

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol que hem marcat)

Li he demanat perdó a Messi

2011-10-30T04:15:00.000-07:00

Diuen que el millor d'una discussió entre nòvios és la reconciliació. Això és el que m'ha passat amb Messi. El dia del Sevilla ens vam enfadar. Va fallar el penal i jo em vaig quedar molt enfonsat. I vaig estar fred amb ell, més que fred diria que congelat, durant dos dies. Ahir, li va endinyar tres gols al Mallorca en 29 minuts i el meu cor d'enamorat va tornar a bategar amb una força infinita. Quan vaig arribar a casa el vaig mirar fixament als ulls i li vaig demanar perdó per haver-me comportat com un ximple. I ell em va dir que em perdonava. El vaig abraçar amb totes les meves forces, li vaig fer un petó al front i em van saltar unes llàgrimes de l'emoció. M'he reconciliat amb Leo.

He trucat aquest matí al meu psiquiatre perquè em donés la seva opinió sobre aquest episodi sentimental: "Tranquil, Alfred. Els nòvios s'enfaden i es reconcilien. Portes més de tres anys enamorat de Messi i de tant en tant és normal que sorgeixin petites crisi". I m'ha donat una notícia meravellosa: estic completament curat de la depressió traumàtica que em va provocar el penal fallat. Visca!

L'opinió de la meva mare:
"El meu fill parla amb un pòster de Messi que té penjat al seu dormitori. És un fenomen estrany, però sóc la seva mare i he de respectar el seu comportament. Quan li dic que ha de buscar una xicota i viure amb ella em contesta que no és necessari, que ja viu amb Messi i que això l'omple completament".

Última hora: Viktoria 0 Barça 4, amb tres gols de Messi. Potser ha arribat l'hora que li demani matrimoni a Leo.

La meva mare m'ha dit que hem guanyat 0-1

2011-10-26T06:54:00.000-07:00

He seguit al peu de la lletra les instruccions del meu psiquiatre i no he vist el Granada-Barça. Desconnexió total per recuperar-me de la depressió traumàtica que em va provocar el penal fallat per Messi. Durant el partit he escoltat música clàssica i m'he entretingut fent mots encreuats. A les 22.30h m'ha trucat la meva mare per donar-me la gran notícia:

"Fill, ¿preparat per escoltar una gran notícia? Hem guanyat 0-1, amb un golàs espectacular de Xavi. No ha estat un partit brillant, però hem jugat molt millor que el Granada. El resultat just hauria estat un 0-2 o un 0-3. Messi no ha marcat de miracle després d'una jugada fabulosa. I Valdés continua sumant minuts sense encaixar un gol. Ara som líders provisionals. Ànim, fill. Has de posar-te bé, ja. Visca el Barça".

Uns minuts després m'ha trucat el meu pare: "Fill, perdona que et molesti, però has de saber la veritat. La teva mare t'ha enganyat. Hem jugat de pena. Aquest Barça és una ombra del gran equip que va ser. Messi sembla Jeffren. El Madrid, ara per ara, és molt millor. I Pedro s'ha lesionat i té per tres setmanes. Fill, fes com jo. Passa del futbol i viu només de records: el triplet, el mundialet de clubs, el 2-6,el 5-0...

Experiència traumàtica

2011-10-23T17:22:00.000-07:00

I Messi va fallar el penal. I l'àrbitre va assenyalar el final del partit. I jo em vaig quedar clavat al meu seient. Estava en estat de xoc: mirada perduda, mans a la boca, espatlles caigudes. Els guàrdies de seguretat del Barça em van demanar amablement que abandonés l'Estadi i que marxés a casa, però jo no podia aixecar-me de la butaca. Era impossible.

Els nois de la Creu Roja van intentar reanimar-me amb massatges al clatell, aigua fresca al front i una copeta d'Aromes de Montserrat. Després de molts esforços vaig abandonar el Camp Nou com si fos un zombi de "La nit dels morts vivents" i me'n vaig anar directament a... casa del meu psiquiatre. M'ha diagnosticat una depressió paranoica per culpa d'un esdeveniment traumàtic. Necessito descans absolut i m'ha prohibit veure el Granada-Barça de dimarts. I jo no deixo de preguntar-me... per què Messi? Per què?

L'opinió de la meva mare:
Hola, sóc la mare de l'Alfred. El meu fill està malament. No el veia així des d'aquella semifinal de Champions contra l'Inter de Mourinho. Avui s'ha passat tot el dia parlant amb el pòster de Messi que té penjat a la seva habitació. És molt trist que el teu fill parli amb un pòster. Però el psiquiatre ens ha dit que aquesta anomalia psíquica sol desaparèixer en 24-36 hores. Aquesta tarda hem vist el DVD de la final de Wembley i ara li posaré el 2-6. Espero que reaccioni!

Optimisme culé: la nova epidèmia mundial

2011-10-16T04:16:00.000-07:00

S'acaba d'estrenar un nyap de pel·lícula que es titula "Contagio". L'argument és absolutament previsible: els humans cauen com a mosques per culpa d'un virus que es transmet amb la tos i amb les mans. La fórmula de Hollywood és infal·lible: guanyar diners amb actors famosos i un guió de pacotilla. Al minut 40 em vaig quedar clapat a la butaca. L'únic contagi que funciona és el del Barça. Messi em contagia optimisme. I Xavi, Iniesta, Puyol, Pedro... Tots em contagien optimisme. I quan surto al carrer i parlo amb la meva família, amics i coneguts ... jo també els encomano el meu optimisme. El món viu una meravellosa epidèmia: l'optimisme culé. I tu ... ¿ja estàs contaminat?

Vull tots els partits així:
Marques en el minut 10, el rival no s'apropa a la teva porteria, el partit està controlat, tornes a marcar abans del descans, la segona part és plàcida com un balneari i marques el tercer per evitar qualsevol ensurt. Ooooooh. M'encanten aquesta mena de partits. I al meu cardiòleg i al meu psiquiatre, també.

L'opinió de la meva mare:
Em truca la meva mare. "Fill ... és meravellós el "Pep Team". Ja són 4 anys d'alegries. Estic tan agraïda que vull convidar a dinar a tota la plantilla del Barça. Inclòs Tito Vilanova. Què et sembla la idea? El menjador de casa no és molt gran, però crec que hi cabem tots. A més, Xavi, Iniesta, Thiago i Cesc són petitons i no ocupen gaire espai. Estic pensant un menú molt original. Amb qui he de parlar? Amb el departament de premsa? Tens el telèfon de Guardiola?". Continuaré informant.

Reflexió final:
El madridista Oliver Martínez, amb qui comparteixo tertúlia a ONA FM, ha muntat la penya "Ozil millor que Iniesta". Doncs jo ja he muntat la meva: "Jeffren millor que Cristiano Ronaldo". A veure qui aconsegueix més socis.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

Dues setmanes líders, oé, oé, oé

2011-10-04T04:29:00.000-07:00

Ja som líders. I com que aquest cap de setmana no hi ha Lliga (per culpa de les seleccions) això vol dir que serem líders... durant dues setmanes! Per ser exactes fins al 15 d'octubre. Bieeeeeeen. Fabulós. Oé, oé, oé.

Em fa mal el bíceps femoral:
Els jugadors del Barça estan caient com si fossin mosques. Sembla "Pesadilla en Elm Street", que cada 10 minuts un adolescent apareix assassinat. Quin serà el pròxim jugador del Barça que patirà aquesta lesió? Estic espantat. Estic paranoic. A mi també em comença a fer mal el bíceps femoral. Li hauré de demanar hora al doctor Cugat.

La caverna mediàtica està desesperada:
Ahir vaig mirar "Punto pelota". Els temes més destacats van ser: la provocació d'un periodista que li va fer una pregunta en català a Mourinho i els possibles "piscinazos" de Messi. Espectacular. Delirant. Com diria Astèrix, "estan bojos aquests romans".

La reflexió del meu pare:
El Barça va guanyar 0-1 a Gijón, però demanant l'hora. El meu pare m'ha trucat aquest matí: "Fill, el diumenge ho vaig passar fatal. Em poso molt nerviós i després estic 24 hores amb mal de cap i mal de panxa. He pres una decisió. Oi que hem prohibit els toros a Catalunya? Doncs ara toca prohibir el futbol. Crec que no és bo per a la salut. Estic recollint signatures, però la teva mare no me la vol donar. Parla amb ella. En necessito 500.000 perquè la meva proposta sigui aprovada pel Parlament de Catalunya".

Una a-barça-da

Visca els partits tranquimazin

2011-09-29T02:56:00.000-07:00

Després de diversos mesos d'absència, ahir vaig tornar al bar del carrer Diputació regentat per aquests xinesos tan amables. És un lloc emblemàtic que sempre ens dóna sort. Allà he viscut moments gloriosos com el gol d'Iniesta a Stamford Bridge o la maneta del Barça a l'Espanyol de la temporada passada. Quan els xinesos em van veure es van emocionar: "Tu molt de temps sense venir. Visca el Balsa". I una vegada més, el bar va ser talismà. No és un bar. És un temple sagrat. I ho vaig celebrar amb un arròs cinc delícies (una delícia per cada gol del Barça).

Partit tranquimazín:
Ja sé que va ser un partit insípid, que el Bate és un equip humil, que el seu porter és una castanya, que el Barça va jugar a mig gas, però jo m'ho vaig passar teta. M'encanten els partits tranquimazin que et fan badallar. Després dels ensurts, taquicàrdies i disgustos de les últimes setmanes (estic pensant en el 2-2 del Milan), el 0-5 d'ahir és un regal dels déus.

Un altre esport:
El futbol és un esport en què juguen dos equips i guanya el que fica més gols. El que vam veure ahir és un altre esport. Un equip es defensa amb la tàctica 9-1-0 i l'altre ataca. Des del minut 1 ja se sap qui guanyarà. La gràcia és saber quants gols acabarà ficant. Al final en van ser cinc. M'encanta aquest esport.

Una a-barça-da

Tens un problema? Parla amb Messi

2011-09-25T16:33:00.000-07:00

Després de veure el "hat trick" de Messi contra l'Atlético de Madrid he arribat a una conclusió: Messi és la solució als nostres problemes. Necessites canviar la instal.lació elèctrica de casa teva? Parla amb Messi. No tens cangur per al teu nadó? Parla amb Messi. La teva xicota t'ha deixat? Parla amb Messi. Ara mateix el meu ordinador està fent el ximple. Va molt lent. No sé què li passa. Trucaré a Messi.

Jo també hagués votat sí a tot, però...:
L'assemblea de compromissaris va votar sí a Qatar, sí a la grada jove i sí a deixar de fumar al Camp Nou. Perfecte. Jo també hagués votat sí a tot. Però el meu "sí" a Qatar Foundation és exclusivament per un tema econòmic. Necessitem diners i 30 milions d'euros a l'any ens vindran molt bé. Però que ningú em digui que els valors de Qatar són els nostres. Jo crec en la democràcia, els drets humans, els drets de la dona i la llibertat d'expressió. Pot dir el mateix Qatar Foundation?

El gol del Rayo em va fer somiar:
El Madrid va perdre a Llevant (1-0) i només va poder empatar contra el Racing (0-0). Setmana tràgica per als merengues. Per això, quan el Rayo va marcar el 0-1 als 20 segons vaig somiar que Mourinho sortia en globus del Bernabeu. Mourinho i Florentino. I que Cristiano, Pepe i Marcelo eren traspassats a un equip del Pròxim Orient. I que Sergio Ramos es feia humorista i formava parella amb Karanka. Com m'agrada somiar.

Una a-barça-da !!!!! (Una admiració per cada gol a l'Atlètic de Madrid)

Puntet i puntàs

2011-09-22T16:18:00.000-07:00

Si empates 0-0 al camp d'un equip modest jugant molt malament i repartint llenya, has aconseguit un puntet. Si empates 2-2 al camp d'un equip gran, jugant bé i amb esperit de superació, has aconseguit un puntàs. Curiosament entre el Madrid i el Barça també hi ha un punt de diferència a la classificació (nosaltres en tenim 7 i ells 6). Però en aquest cas no és un punt. És un món.

El Madrid s'enfonsa:
En dos partits no han marcat ni un sol gol. Ni Ronaldo, ni Benzema, ni Higuaín ... suposo que per això volen fitxar Neymar. Mourinho ja no sap què dir. S'ha ficat amb els àrbitres, amb el Barça, amb altres entrenadors (Preciado), amb altres equips (Màlaga) amb els seus propis jugadors (Pedro León, Khedira). I ara deu estar buscant nous culpables. Idees: Obama, el Papa o Lady Gaga.

Màxima felicitat:
Després del 8-0 contra l'Osasuna i l'empat d'ahir a València, ja puc anunciar públicament que la meva depressió ha mort. Aquest matí he tirat els tranquimazines al wàter. I he tirat de la cadena amb gran felicitat. Sóc un home nou. El psiquiatra, de tota manera, m'ha demanat una mica de calma. No entén com puc passar de la depressió a l'eufòria en 4 dies. Ja li he dit que la culpa és de Koné.

Una a-barça-da

Viva la vida

2011-09-18T15:18:00.000-07:00

S'han acabat els antidepressius. Entre el 8-0 d'ahir i la derrota del Madrid al camp del Llevant... només puc dir una cosa: viva la vida! En aquests moments la meva mare i jo estem ballant la cançó de Coldplay al menjador de casa meva. Demano perdó als veïns de l'escala pel merder que estem muntant. El meu pare no balla, però està tombat al sofà amb un somriure de mil dimonis. Durant diversos dies hem hagut d'aguantar els atacs de la caverna mediàtica: final de cicle, el Barça en crisi, el Madrid és millor, Ronaldo serà pitxitxi ... S'ha acabat la tonteria. En 24 hores tot ha canviat i les coses han tornat al seu lloc.

4 reflexions des de l'eufòria:
1 .- Messi, t'estimo. Ets el meu ídol, al costat de Tintín, Indiana Jones i Lluís Companys
2 .- Llevant, t'estimo. Ha quedat clar que aquest Madrid és molt vulnerable.
3 .- Visca la afició del Llevant, que li ha cantat al Madrid, "a segona, a segona" (Mourinho va dir ahir que l'objectiu del Madrid és la permanència).
4 .- Pepe dimissió. Ja n'hi ha prou, sisplau. Aquest noi fa més por que "La matança de Texas".

I ara us deixo. Vaig a continuar ballant.

Una a-barça-da!!!!!!!!! (una admiració per cada gol d'aquest cap de setmana gloriós)

Continuo deprimit

2011-09-14T05:56:00.000-07:00

2-2 a Anoeta (amb lesió d'Alexis) i 2-2 davant el Milan (amb lesió d'Iniesta i gol en contra en l'últim minut). La tragèdia continua. No estic preparat per a tanta desgràcia. Aquesta nit he somiat que Guardiola deixava el Barça i tornava Van Gaal, que Messi fitxava per l'Espanyol i que el Madrid guanyava la Décima amb hat-trick's de Ronaldo i Pepe. Estic fatal.

Acabo de parlar amb el psiquiatra. M'ha diagnosticat un principi (molt principi) de depressió. Haig de prendre medicació fins que el Barça torni a guanyar un partit.

SMS urgent del meu germà:
"Alfred, molta calma. El Barça ara és un nen sobrealimentat. Si està dos dies sense menjar (sense guanyar) no passa res. Té reserves energètiques de sobres. Temps al temps".

El Dinamo de Zagreb-Madrid, a ONA FM (103.5):
Farem la transmissió íntegra del partit, en català i amb molta conya. En el bàndol culé, Ivan San Antonio i Alfred Picó. En el bàndol merengue, Oliver Martínez. Presenta el programa Ignasi Taltavull i la narració serà de Joan Barau. Una victòria del Dinamo milloraria molt el meu estat anímic. Ho prometo.

Una a-barça-da

Empat a Anoeta: tragèdia nacional

2011-09-12T13:01:00.000-07:00

Hem empatat contra la Reial Societat. Ho definiré en dues paraules "tragèdia nacional". Molt pitjor que la derrota de 1714. Fa uns anys empatar a camp contrari era un bon resultat. Ara no. El "Pep Team" ha posat el llistó tan alt que un 2-2 a Anoeta ens ha provocat una depressió col.lectiva. Començant per un servidor, que ja he hagut de prendre'm dues pastilles antidepressives.

He passat 48 hores tancat a la meva habitació. Sense ganes de parlar ni d'escriure (per això aquest article arriba amb 48 hores de retard). Sort de la meva mare, que s'ha presentat aquesta tarda a casa meva i m'ha deixat anar una bronca memorable:

"Fill, aixeca't del sofà o t'aixeco jo a bufetades. Mira't. Fas pena. No t'havia vist així des que vam perdre la final d'Atenes. Ha estat una ensopegada, no passa res. L'any passat vam guanyar la Lliga i vam perdre a Anoeta. Aquest any ja tenim un punt més. I com m'assabenti que t'has pres un antidepressiu, et sanciono amb tres diumenges sense el meu arròs de bacallà".

El seu discurs ha sorgit efecte. M'he aixecat lentament del sofà i m'he ficat a la dutxa. Em sento millor. I si demà guanyem el Milan ... deixaré els antidepressius. Ho prometo.

Una a-barça-da

El Barça ens alegra la vida

2011-08-30T07:16:00.000-07:00

Crisi, recessió, guerra a Líbia, EUA en suspensió de pagaments, Londres en flames, conflictes polítics per la reforma de la Constitució, huracans que ho destrossen tot... però afortunadament existeix el Barça. Ooooooh. Agost ha estat un mes catastròfic a nivell mundial, però els catalans tenim l'antídot per superar tanta desgràcia: el Pep Team. En un mes hem guanyat la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa, el Gamper i el primer partit de Lliga per 5-0. Gràcies Barça per alegrar-nos la vida.

Sé que passa el temps, perquè tinc més cabells blancs:
Primer partit de Lliga. El Barça fa una exhibició. Guanyem 5-0 a un equip de Champions. Tots juguen de meravella: els nous i els veterans. Víctor Valdés ho atura tot. Messi fica 2 gols. Iniesta és Don Andrés. Passen els anys, cada vegada tinc més cabells blancs, però el Barça segueix igual. Guanyant i meravellant. Al·leluia.

Vull una samarreta de Supercampions:
Vaig preguntar a totes les paradetes de souvenirs del Camp Nou. Res de res. No hi ha ni una samarreta, bufanda o bandera que recordi que hem guanyat les 2 Supercopes. Vull fer despesa. Marxandatge... ja!

Conspiració a favor del Madrid?:
Crec que hi ha una conspiració perquè el Madrid guanyi la Lliga. El partit que va jugar el Saragossa no va ser normal. No van xutar ni una sola vegada a porteria. I que marqués Kaka ja em sembla molt sospitós.

La caverna mediàtica està deprimida:
El diari "As" publica avui en portada: "R. Madrid 73 Barça 71". Es refereix als títols aconseguits per cada equip. Fantàstic. Fabulós. Si la caverna mediàtica ha de publicar aquesta notícia en portada és que estan espantats i deprimits. Oé, oé, oé.

Tertúlia a ONA FM:
Avui torno a participar a la tertúlia culé d'ONA FM (103.5). Ens escoltem!

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol d'ahir)

Una altra nit Super

2011-08-27T06:09:00.000-07:00

Supercampions d'Espanya. Supercampions d'Europa. Tot és super a la vida dels culés. Avui és super dissabte, aniré a la super platja, em donaré un super bany, menjaré un super gelat i a la tarda faré una super migdiada. I per descomptat escoltaré Supertramp.

Crònica d'una nit Super:
La meva casa va tornar a ser punt de trobada d'amics i familiars. Jo em vaig encarregar de les cerveses, el pica-pica i el pa amb tomàquet. Els convidats es van presentar amb uns plats exquisits: arròs al forn, crema d'espinacs i una safata de jabugo. Ooooooooh. El menú era presagi d'una gran nit.

El Barça va sortir atabalat i l'increïble home Hulk ens va posar la por al cos. Però va aparèixer "La puça" i gooooool. 1-0. El segon temps va ser més tranquil. I un golàs de Cesc va sentenciar el partit. Per cert, Cesc ha jugat tres partits i ha guanyat tres copes (les supercopes i el Gamper). Haurem de avisar-lo que dilluns, si guanyem al Vila-real, no hi ha copa.

Els jugadors van celebrar el triomf amb la seva sardana habitual. Agafats de la mà i fent salts. Nosaltres, també. Els veïns del pis de sota van pujar espantats, però finalment es van apuntar al ball. La nit aquesta vegada no va acabar a Luz de Gas. Vam anar a les festes de Sants. A les 4 de la matinada em vaig ficar al llit. I el meu somriure continuava sent Super.

Saragossa-Madrid, a ONA FM:
Comença la Lliga i ONA FM retransmetrà tots els partits del Madrid. En català, en clau culé i amb molt humor. El nostre debut serà aquest diumenge, a les 20 hores. Narrarà el partit el gran Joan Barau i hi haurà tres comentaristes. En el bàndol culé, el periodista Ivan San Antonio i un servidor. I en el bàndol mourinhista, el psicòleg Oliver Martinez. El presentador és Ignasi Taltavull. Ens escoltem el diumenge i visca el Saragossa.

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol d'ahir)

Supercampions, oé, oé, oé

2011-08-18T05:01:00.000-07:00

Ja sabem que la Supercopa és un títol petit, insignificant. Però guanyar-li una Supercopa al Madrid de Mourinho i Pepe provoca la mateixa eufòria que guanyar una Champions. El Barça és Supercampió en futbol i el Madrid és Supercampió en cops baixos. Cada equip ja té el seu títol. Per cert, hi ha rua? Crec que hauríem d'organitzar-la, ja!

No vaig poder aguantar els últims 5 minuts:
Vaig veure el partit a casa del meu germà, en companyia de bons amics. Minut 81: empata el Madrid (2-2). La pròrroga sembla inevitable. Però arriba Messi i marca el 3-2. Només falten 5 minuts per al final. Som Supercampions, però un gol del Madrid ens deixaria sense trofeu. La meva ansietat es dispara i haig de tancar-me al despatx del meu germà. Entre llibres de filosofia i CD's de David Bowie, visualitzo que el partit acaba 3-2 (una tècnica que m'ha ensenyat el meu amic i terapeuta Marc). Un crit del meu germà em desperta "Ja pots sortir, hem guanyat". Sóc l'home més feliç del món.

Goooool de Messiiii:
Ja ho vaig dir en el meu últim article, "Goooool de *Messiiii" és la cançó de l'estiu. Ni "Veranitos", ni "lambadas". "Goooool de Messiiii" té més ritme, energia, alegria i emoció. Que cada lector esculli la seva versió preferida (Pou, Puyal, Bernat Soler, David Puig, Ona FM, Ser o Cope).

Solidaritat amb Tito Vilanova:
Avui he sortit al carrer amb un pegat a l'ull. Com si fos un pirata o John Ford. I proposo que aquesta acció la realitzem tots els socis quan arribi el primer partit de Lliga al Camp Nou. Tito, estem amb tu.

Al final, Cristiano és el més normal:
Veient la quantitat de personatges sinistres i destralers que té el Madrid (Pepe, Marcelo, Ramos, Khedira i, per descomptat, Mourinho), Cristiano Ronaldo al final és un dels jugadors més normals de la plantilla. Fa bicicletes, corre com un robot i protesta, però es comporta amb normalitat. Veure per creure.

La frase del meu germà: "Qui és aquest personatge que està al costat de Karanka?

La cançó de l'estiu és... "Gooool de Messiiiii"

2011-08-15T17:21:00.000-07:00

15 d'agost. Escric aquest article des d'un locutori de la platja. Fa un sol espectacular. Porto el meu banyador del Barça i les meves xancletes de "la Quarta". A la sorra he deixat la tovallola de Messi. Diuen que la cançó de l'estiu d'aquest any serà una nova versió d'una lambada dels anys 80 o el caspós "Veranito" de Georgie Dann. Per a mi, la cançó de l'estiu serà "Goooooool de Messiiiiii", una melodia preciosa i emotiva que ahir fou cantada per dotzenes de locutors de ràdio i televisió. Messi va tornar a marcar al Bernabéu. Oé, oé, oé. Em poso en la pell dels seguidors madridistes. Han d'estar desesperats i fins els nassos de l'argentí.

Estic eufòric:
Si jugant fatal som capaços d'empatar al Bernabéu no sé què passarà quan estiguem en forma. Aquest 2-2 és tan gustós com una victòria. La Supercopa està una miqueta més a prop.

"El dia de la marmota":
El Madrid continua amb la seva tàctica: plorar i protestar. Pepe continua sense cervell. Mourinho continua amb els seus xous. Karanka continua culpant els àrbitres. Horror... això és "El dia de la marmota".

Cesc, benvingut:
Reconec que en les últimes setmanes m'havia enganxat al culebrot de Cesc. Cada dia comprava els diaris i escoltava els programes de ràdio i televisió sempre a l'espera d'una nova i delirant declaració. Catalunya és un país de grans serials televisius ("El cor de la ciutat", "Nissaga de poder") i crec que algú hauria de portar a la petita pantalla la història del fitxatge de Cesc. Seria un èxit. Ara que ja el tenim aquí només puc escriure una paraula: Benvingut! Per cert, quin serial tindrem ara els culés? En proposo un per al proper estiu: la tornada de Bojan.

I ara us deixo. Vaig a fer-me una bona capbussada. Necessito relaxar-me. El partit d'ahir em va provocar moments d'ansietat que no estaven previstos en el meu calendari 2011-2012 de patiments. Crec que el dimecres em prendré el primer tranquimazin de la temporada. Amb permís del meu psiquiatre.

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol al Bernabéu)

Fregant la perfecció

2011-08-02T07:26:00.000-07:00

Kobe Bryant és del Barça. Shakira és del Barça. Bill Gates és del Barça. Els culés estem vivint una època increïble. Som els millors en els terrenys de joc, però també som líders en temes solidaris. Estem fregant la perfecció.

Cesc, capítol 645: M'encanta aquest serial. Sempre hi ha noves i apassionants declaracions. Avui, una veïna d'una amiga d'una tia llunyana de la mare de Cesc ha confessat que el jugador vol anar al Barça. Meravellós. Estarem atents a la propera declaració.

Sort Jeffren: Sempre m'ha agradat Jeffren. Fa anys que dic que és com Cristiano Ronaldo, però en bo. Espero que a l'Sporting de Portugal tingui molts minuts i algun dia pugui tornar al Barça.

Barça-Madrid, sense nervis: Ja aviso que no penso estressar-me amb els Barça-Madrid de la Supercopa. Agost és sinònim de vacances, relax, descans, orxata i mojitos... No estic preparat per a esglais, nervis i taquicàrdies. Si aconseguim la Supercopa, fantàstic. Però si el Madrid ens guanya, no passa res. Em posaré per enèsima vegada el DVD del 5-0 i santes pasqües.

Kit culé d'estiu: Per fi he aconseguit les xancletes del Barça. 18euros en una botiga de la costa. Són precioses i fan joc amb el meu nou banyador blaugrana, la tovallola de Messi i la pilota platgera del Barça. La meva mare està molt orgullosa del meu kit. M'ha dit, no obstant, que em fa falta un parasol culé. El buscaré.

Visca el Barça i Visca la Quarta!

L'estiu més avorrit de la història

2011-07-14T16:42:00.000-07:00

És 15 de juliol. Fa 50 dies que va finalitzar la temporada i... no ha passat absolutament res. Tot continua igual. Ni fitxem ni venem. El tema més apoteòsic és el de Cesc. Me'n ric jo de "Guerra i pau" o "El cor de la ciutat". El fitxatge de Cesc és el serial més monumental de tots els serials que es fan i es desfan. Cada dia hi ha noves i apassionants declaracions d'entrenadors, representants, jugadors i alcaldes. Crec que aquesta història hauria de portar-se al cinema. Ja tinc el títol: "Pequeñas mentiras sin importancia".

La Quarta continua molt present a la meva vida:
Ho reconec, l'idil·li entre la Quarta i jo continua viu. Molt viu. Encara no penso treure la bandera del Barça del balcó. Allà la tinc. Descolorida pel sol i tacada pels excrements dels coloms. Però la seva presència em continua emocionant. Per cert, m'he comprat un banyador culé que és la bomba. La tovallola de Messi ja la tinc de l'any passat. Ara només em falten les xancletes. Algú sap si s'han fet xancletes commemoratives de la Quarta?

Un agost de bojos:
Acabo de veure el calendari d'agost. En tres setmanes jugarem la Copa Catalunya, el Gamper, la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa i dos partits de Lliga. No tinc res contra la Copa Catalunya, però sisplau: ja n'hi ha prou! És una competició esperpèntica que no interessa a ningú. Ni a un catalanista com jo. I una altra reflexió: quin sentit té jugar el Gamper amb aquest calendari? A mi no m'importaria que se suspengués o s'ajornés (podria jugar-se per Nadal). Fins aquí les meves reflexions.

I ara... una cerveseta i el DVD del Barça-Manchester. El partit ja l'he vist 5 vegades. Però sempre queden detalls per descobrir. Per a quan la versió en 3-D?

Visca el Barça!!! (una admiració per cada títol aconseguit)

28 campions

2011-07-01T07:10:00.000-07:00

Aquest any he guanyat la Lliga i la Champions, però ahir em vaig emportar a les meves vitrines més íntimes el millor trofeu del món: el de l'amistat. En un restaurant de l'Eixample de Barcelona ens vam reunir 27 amics per celebrar els èxits de la temporada. Va ser un sopar inoblidable que va tenir alguns moments apoteòsics.

1.- La intervenció del Xavi donant moral i ànim a les persones de la colla que ho han passat malament (per la pèrdua d'algun familiar o problemes de salut). A tots ens van saltar les llàgrimes.

2.- En una pantalla gegant de televisió vam projectar les fotos personals de la temporada. El Xavi, el Sammy i el Ferran van tenir la increïble fortuna de veure en viu el 0-2 del Bernabéu i es van fotografiar amb les samarretes del Barça. Uns altres es van asseure a les graderies de Wembley i també van immortalitzar el moment amb un munt de fotos. Gallina de piel.

3.- He titulat "28 campions", encara que en realitat vam ser 27. Hi va faltar el meu germà David, que va haver d'assistir a la gala de l'Acadèmia de la Televisió que se celebrava a Madrid i que es va emetre per La 2 de TVE. L'anècdota brutal és que el David va haver de recollir un premi en nom del programa de Buenafuente. I en el seu discurs... va tenir un record per a nosaltres. Va dir, en català!, "un petó al sopar culé que he deixat penjat a Barcelona". Podeu veure-ho a la web de rtve. Memorable.

4.- Quan va finalitzar el sopar... un dels membres més joves de la colla ens va deixar bocabadats. Ens va convocar a una de les cruïlles de l'Eixample i... va llançar uns espectaculars focs artificials! Ooooooh.

També vam vibrar amb el megàfon del Ramon (que tenia l'himne del Barça gravat), amb el joc de cartes culés que va preparar el Jordi, amb els regals de l'Antoni i els acudits del Pere (bé, amb els acudits del Pere potser no vam vibrar gaire). La nit va acabar, com no podia ser d'una altra manera, en una coneguda discoteca de la ciutat.

Des d'aquest modest bloc arribo a una conclusió: estem completament bojos. Però és una bogeria meravellosa. Culés de tot el món... no deixeu de celebrar els títols.

Visca el Barça i visca l'amistat!

Jo sí que he trencat relacions amb el Madrid

2011-06-17T13:54:00.000-07:00

Estic content amb les declaracions del presi. Han arribat una mica tard... però han arribat! Piqué ja ho va avançar a la celebració de la Champions ("nosaltres no ens droguem, ni fem teatre, ni comprem àrbitres"). Ara faltava que Rosell repetís aquestes mateixes paraules però amb un to més institucional. Jo, no obstant, hagués votat per un discurs més potent, més guerriller. El que hem hagut d'aguantar els culés aquest any ha estat de jutjat de guàrdia i Tribunal Constitucional. Ens haurien de donar el Premi Nobel de la pau.

Finalment no trencarem relacions amb el Madrid. El Barça no. Però jo, sí. I ja he pres les primeres decisions:

-quan hagi de parlar del Madrid diré "aquell equip"

-cada vegada que vegi Mourinho per la tele... cantaré "sal del banquillo, Mourinho sal del banquillo". I canviaré de canal.

-queden eliminats de casa meva tots els objectes blancs: llençols, calçotets, folis, arròs...

-i, per descomptat, no penso dinar amb Florentino Pérez, encara que m'ho demani de genolls.

El dia 30... sopar culé:
Cesc? Rossi? Alexis? Tot em sembla molt bé, però jo continuo celebrant la Champions. He organitzat, juntament amb el meu amic Xavi, un gran sopar culé per al dia 30. Podem ser 20 o 25 (superar els 33 assistents del sopar del triplet sembla missió impossible). Per cert, serà un sopar de gala i tots els convidats han de vestir d'etiqueta. És a dir, amb la samarreta del Barça.

Un dia qualsevol

2011-06-10T03:20:00.000-07:00

Em llevo a les 9 del matí. Preparo el cafè i llegeixo la premsa. Per ser exactes, llegeixo la premsa del 29 de maig (l'endemà de la final). Torno a llegir els articles, els reportatges, les columnes d'opinió. Fins i tot la programació de la tele. A les 11 surto al carrer. Vaig al quiosc i pregunto amb il·lusió si ha sortit alguna nova promoció de la Champions. Ja tinc samarretes, polseres, pòsters i banderes. Ara espero nous productes com la tovallola, les xancletes, el banyador i les tasses de cafè.

A la 1 passo per la botiga oficial del Barça de la plaça Catalunya i busco noves samarretes commemoratives de Nike. A les 3 preparo el dinar i em poso el DVD de la final. Sempre descobreixo detalls nous. Una passada, un control, un regateig. El DVD de la final no està a la meva secció de futbol. El tinc al prestatge del cinema clàssic, al costat de "Casablanca", "El cuirassat Potemkin" i "La diligència". A la tarda parlo amb la meva mare, el meu germà i els meus amics. Els demano que em tornin a explicar com van viure els gols de Pedro, Messi i Villa.

Quan cau la nit entro a Youtube. L'objectiu és clar: descobrir nous vídeos de la final. I ho aconsegueixo! No us perdeu "Gol de David Villa des de la graderia". I de 12 a 2 de la matinada és el moment de "Punto pelota". De tant en tant envio un missatge per recordar a l'audiència que hem guanyat "La Quarta". Llàstima que siguin tan cars (1.40 euros).

I a les 2 em fico al llit. I sempre es repeteix el mateix somni. El Barça guanya la final 4-1. I el quart gol el fico jo.

El psiquiatre m'ha dit que aquest estat de felicitat permanent, d'enamorament futbolístic, no és perjudicial per a la meva salut però que ha de finalitzar en un parell de setmanes. Hem quedat que el 21 de juny (coincidint amb l'arribada de l'estiu) haig de tornar a la "vida normal". Ho intentaré, però no prometo res.

M'he enamorat d'una copa

2011-06-03T11:31:00.000-07:00

Ja fa una setmana que hem guanyat la Champions i la meva eufòria no disminueix. No ho entenc. Cada vegada que veig per la tele els gols de Pedro, Messi i Villa m'emociono i salto del sofà. He col·locat les banderes del Barça i Catalunya al balcó i no penso treure-les fins que arribi la Supercopa. L'alegria per la quarta Champions ha disparat el meu consumisme. He comprat dues samarretes commemoratives, el DVD del partit, una bufanda i una polsera. I quan em trobo un amic pel carrer el primer que li dic és "visca el Barça".

Cada matí, quan sona el despertador, tinc el mateix pensament: "Som campions d'Europa". I immediatament sonen uns violins i veig estels de colors al sostre. Crec que estic vivint un curiós enamorament. M'he enamorat d'una copa orelluda.

Visca la mare que va parir l'Alfred

2011-05-29T04:23:00.000-07:00

Bon dia, sóc la mare d'Alfred. El meu fill està una mica perjudicat de tanta celebració i m'ha demanat que jo escrigui aquest article. No us preocupeu per ell. No és res greu. Només una forta ressaca. Ahir va veure el partit amb els seus amics, el seu germà i la seva neboda Blanca a casa de la mare d'Enric. Em diu que escrigui que va ser una nit memorable, fabulosa i apoteòsica. I que la truita de patates estava boníssima.

Jo vaig veure el partit amb unes amigues a la pantalla d'Arc de Triomf. Ens vam pintar la cara de blaugrana amb unes pintures que ens va regalar el diari Sport. Va ser increïble, semblàvem comanches. Jo també estic esgotada de tant saltar i ballar. El meu marit finalment es va tancar en un cinema per no patir. Crec que va veure "Pirates del Carib". Ell també està ressacós, però per culpa del 3D.

És diumenge. Són les 12 del migdia. Barcelona està preciosa. Tothom ha sortit al carrer amb la seva samarreta blaugrana. Els balcons estan plens de banderes. Jo he penjat la del Barça, la senyera i una pancarta que diu "Ho entens ara Mou?". El quiosquer m'ha comentat que el primer diari que s'ha esgotat ha estat l'"As". A la portada es podia llegir "Súperbarça". Morbo total.

I ara us deixo, que vaig a preparar-li un brou al meu fill. Ha de posar-se en forma perquè a les 6 tenim rua. Avui més que mai... visca el Barça, visca la Quarta i visca la mare que va parir l'Alfred.

Baaaaaaaaaaaaaaaaarça!!!!!

Falten 24 hores: silenci, parla el meu germà

2011-05-27T05:43:00.000-07:00

Falten 24 hores per a la gran final. Ho reconec, estic nerviós. Molt nerviós. Aquest matí se m'ha disparat un tic a la parpella de l'ull esquerre. Per relaxar-me... he trucat el meu germà. Els seus savis consells sempre m'il·luminen i em provoquen una gran pau interior. Aquest ha estat el seu missatge:

"Per crear un gran cicle ens fa falta aquesta Copa d'Europa. És veritat que ja hem fet molt, però ens falta una miqueta més. Aquesta Copa seria l'homenatge definitiu al bon joc, al fair-play, a la coherència d'un estil i a la filosofia de pedrera.

Deures per als jugadors. Villa juga una final per primera vegada. Que ho celebri marcant. Alves també juga una final per primera vegada. Que ho celebri fent centres precisos. L'endemà Shakira actua a Barcelona. Que Piqué surti a l'escenari per celebrar la victòria. I que Abidal surti quan faltin 20 minutos per abraçar al qui marqui el tercer gol del Barça. I reconeixement a Valdés, ja. Per cert... als culés no ens agrada que ens utilitzin com a excusa per desallotjar la plaça Catalunya. Entre altres coses, perquè molts culés donem suport als acampats".

Visca el Barça i visca el meu germà.

Falten 2 dies: tinc 4 opcions per veure el partit

2011-05-26T04:48:00.000-07:00

Falten dos dies per a la gran final. No em preocupa si jugarà Abidal o Mascherano. No em preocupa l'estat de forma de Villa. No em preocupa la bona ratxa golejadora de Chicharito. Ara mateix, la meva principal preocupació és... on veuré el partit! Tinc quatre opcions. I les quatre són interessants.

1.- A casa del meu germà. Allà vam veure la final de Roma. El meu germà, a més, garanteix un sopar de qualitat amb pizzes casolanes i menjar japonès.

2.- A casa meva. Allà vam veure fa un mes l'apoteòsic 0-2 del Bernabéu. Aaaaaaah. Ens va caure la bava i encara queden restes de saliva al menjador. Punt negatiu: jo no garanteixo sopar.

3.- Al bar dels xinesos de l'Eixample. Allà hem cantat gols memorables com el d'Iniesta a Stamford Bridge. I els bocates no estan gens malament.

4.- A casa de la mare de l'Enric. Allà vam aconseguir ja fa uns anys dues Copes del Rei (contra el Betis i Mallorca). Seria un preciós revival.

Última hora: en aquests moments, l'opció que guanya punts és la quarta. La mare de l'Enric ens acaba de comunicar que prepararà una gran truita de patates. Un detallàs que pot ser decisiu.

Reflexió amb ressentiment: el Madrid s'ha passat tota la temporada queixant-se del Villarato i Platinato. Per al Madrid, els àrbitres han estat els culpables de tot. Doncs bé, per què fitxen ara a tants jugadors? Per què acomiaden Valdano? Sembla clar que el Madrid tenia altres problemes. Falsos, que són uns falsos.

Falten 5 dies: l'opinió del meu pare

2011-05-23T06:31:00.000-07:00

Falten 5 dies per a la final. Aquest matí em truca el meu pare. "Fill, has d'ajudar-me. Acabo de llegir al teu bloc que la teva mare i jo farem un creuer pel Mediterrani si guanyem la Champions. No sabia res. La teva mare sembla Mourinho. Llança notícies falses a veure si colen. Per cert, com estàs del pessigolleig i de l'esgarrifança?". Li dic que no es preocupi, que estic bé. De fet, no estic tan ben com desitjaria. Ahir vaig tenir una migranya quan vaig escoltar a la ràdio que el volcà d'Islàndia podria provocar que el Barça hagi de viatjar en autocar.

M'interesso per l'estat d'ànim del meu pare, el més fatalista de la família. La seva resposta em deixa gelat: "Fill, estic preocupat per la davantera. Pedro i Villa no estan en forma. El pobre Messi haurà de fer hores extres. També estic preocupat per la defensa. Abidal i Puyol no milloren. I finalment estic preocupat per Rooney, l'àrbitre, la gespa, la climatologia i la lesió de Jeffren. Estic tan preocupat que no veuré el partit. Aniré al cinema. Dubto entre "Pirates del Carib" i la de Woody Allen. Quina em recomanes?".

Li recomano la de Woody Allen. I després de parlar amb el meu pare he necessitat sessió doble de respiracions i valerianes.

Falten 8 dies: la trucada de la meva mare

2011-05-20T02:23:00.000-07:00

Falten 8 dies per a la gran final. Em truca la meva mare. Està preocupada per la meva salut. "Fill meu, he llegit en el teu bloc que has tingut un pessigolleig a l'estómac. Com et trobes? És greu?". Li explico que estic bé i que segueixo al peu de la lletra el tractament que m'ha donat el psiquiatre (passejades, respiracions i valerianes). De fet, no estic tan bé com desitjaria. Aquest matí, a primera hora, he tingut unes esgarrifances quan he escoltat per la ràdio que Chicharito i Rooney són una parella letal. Pessigolleig+esgarrifances. La cosa es complica.

La meva mare m'anima. El seu missatge és molt optimista: "Fill, arribarem a Wembley al cent per cent. I a més podran jugar Busquets i Abidal. I estic segura que Messi farà un partidàs i deixarà en ridícul Cristiano Ronaldo. No has de patir. Si guanyem "la quarta", el teu pare m'ha promès un creuer pel Mediterrani amb mariscada inclosa. T'hi apuntes? Per cert, fill. M'agradaria pintar-me la cara amb els colors del Barça. Saps on venen la pintura?".

Falten 10 dies: primer pessigolleig

2011-05-18T11:24:00.000-07:00

Falten 10 dies per a la gran final. Aquest matí, a les 9 hores i 12 minuts he notat el primer pessigolleig a l'estómac. Una sensació a mig camí entre l'ansietat, la il·lusió i la incertesa. "Un pessigolleig no és greu", m'ha dit el psiquiatre. De moment no és necessari que prengui Tranquimazin. Això sí, m'ha recomanat llargues passejades per la platja, respiracions profundes tres vegades al dia i unes quantes valerianes abans de ficar-me al llit. Li he preguntat si puc veure "Punto pelota". I m'ha dit que sí.

El meu psiquiatre també ha reflexionat sobre el meu petit brot d'ansietat. El seu discurs ha estat contundent: "Alfred, està tot controlat. Els jugadors arribaran feliços i relaxats a la final. No hi ha lesionats, no hi ha sancionats. No pateixis! No hi ha motiu. Ja sé que et fa il·lusió guanyar "la quarta". A mi també. Però si pateixes, transmetràs males vibracions. I això no és bo per a ningú. Quan tinguis pensaments sobre la final, respira i pensa en una altra cosa. En la Lliga. En el 0-2 del Bernabéu. En la maneta. En el ridícul espantós que està fent el Madrid. Pensa en positiu i tot anirà bé". El meu psiquiatre és un crack.

I ara us deixo que em toca... respiracions

A gaudir fins que el cos aguanti

2011-05-14T04:16:00.000-07:00

Pep Guardiola, el nostre líder, heroi i guia espiritual, ens ha dit que hem de gaudir al màxim d'aquesta Lliga. A les teves ordres, Pep. Jo l'estic gaudint com un boig. Dimecres, celebració amb els amics i família, Canaletes i xocolata amb xurros. Oé, oé. Dijous, dinar amb més amics, adquisició de tota la premsa i de la bandera del diari Sport, i participació a la tertúlia de Barça TV. Oé, oé. Divendres, rua amb la meva neboda Blanca i sopar "especial" amb la meva xicota. Oé, oé. Diumenge, assistència al Barça-Depor amb amics i família. Oé, oé. I així... fins que el cos aguanti. Aquesta Lliga cal gaudir-la a tope. Campiooooons, campioooons, oé, oé, oé.

Reflexió:
Avui no em penso ficar amb el Madrid. No recordaré que han fet tot el possible per desestabilitzar-nos i que s'han inventat mil històries cutres, rancunioses i falses. No esmentaré Mourinho, aquest curiós personatge al que només se'l pot combatre d'una manera: amb humor surrealista. Per tant, visca el Barça i visca els Sugus de pinya.

Una a-barça-da!!!

El cava, a punt

2011-05-09T07:27:00.000-07:00

Ooooooh. Ser culé en aquests temps del "Pep Team" és meravellós. Meravellós i esgotador. Aquest dimecres molt possiblement tornaré a Canaletes i... encara no m'he recuperat de la gresca del passat dimarts! Amb Guardiola... cada setmana és una festa. Oé, oé, oé. I no descarto que demà el Getafe ens doni una alegria i ja siguem campions a les 12 de nit.

Barça 2 Espanyol 0: Per fi un partit tranquil. Per fi 90 minuts de relax. Entre el solet, la bona temperatura i el domini absolut del Barça... vaig poder fer una petita migdiada al segon temps. Visca els partits Tranquimazin.

Dos vídeos imprescindibles:
-El Youtube "Mourinho critica los caramelos Sugus". Feia temps que no reia tant. L'agressivitat de Mourinho només es combat amb surrealisme.
-El Youtube "Inter de Milan campione d'Europa, ma come?". Un document sorprenent que mostra les ajudes dels àrbitres... a l'Inter de Mourinho.

L'opinió dels meus pares: La meva mare m'ha deixat un missatge en el mòbil: "Fill meu, el teu pare i jo anirem demà al Bernabéu. Estem convençuts que el Getafe ens donarà la Lliga. Volem viure aquest moment històric a casa de l'enemic". El meu pare també em deixa un missatge: "Fill, la teva mare s'ha tornat boja. Demà anirem a Madrid, amb una bufanda del Getafe. Sisplau, parla amb ella. Ha de recapacitar".

Infinitament feliç

2011-05-04T04:44:00.000-07:00

Ha estat una nit fantàstica. Una altra nit que quedarà guardada per sempre en la meva memòria. Són les 9 del matí i la ressaca que tinc és espectacular. Però ressaca amb gust no pica. Avui sortiré al carrer amb un somriure profidén. I estic segur que trobaré milers de somriures com el meu. Visca "La Cuarta". Adéu a "La Décima". Gràcies jugadors, gràcies Pep.

Els grans moments d'una nit inoblidable:

1.- Marca Pedro. Oooooooh. Abraço a uns 300 socis (rècord Guinnes d'abraçades).

2.- Final del partit. Estic xop. De pluja i de llàgrimes.

3.- Rebo SMS eufòrics dels meus pares, xicota i amics. Els contesto tots amb la mateixa eufòria.

4.- Sopar en una pizzeria amb els meus amics culés. Em demano la pizza "Tots a Wembley".

5.- Copa final a Luz de Gas. Ballar és fantàstic per treure l'adrenalina.

6.- Em fico al llit i penso... "sóc infinitament feliç"

Visca el Barça!!!
A Wembleeeeeeeey!!!

Molt nerviós i molt optimista

2011-05-02T16:48:00.000-07:00

Encara falten unes hores per al partit, però ja he preparat la motxilla. Està de gom a gom: bufanda, senyera, gorra, paraigua, impermeable, un jersei, el bocata de pernil, bossa de pipes i diversos objectes de la sort. També me'n porto unes valerianes i unes pastilles per a la tos (estic una mica refredat). Dues sensacions a hores d'ara: nervis i optimisme.

Pla A. Eliminem a la Central Lletera:
Mil abraçades amb els amics i familiars, Canaletes, sopar de celebració, Luz de Gas, xocolata amb xurros, bandera penjada al balcó... i a somiar amb la Quarta.

Pla B. Ens eliminen:
Llàgrimes, quatre dies de dol, aïllament total i alguna medicació antidepressiva.

Ara més que mai: visca el Barça!!!

Gràcies, gràcies i gràcies

2011-04-28T01:36:00.000-07:00

Gràcies Pep pel teu discurs vibrant del dimarts i la teva prudència després del partit. Gràcies Messi pels dos golarros. Es confirma la notícia que ets el "puto amo". Gràcies Mascherano per la teva implicació. Gràcies Pedro i Villa pel vostre esforç. Gràcies Puyi per ser el gran capità. Gràcies jugadors per aquest 0-2 inoblidable. Gràcies també als tres mil culés que es van deixar la pell a la graderia del Bernabéu. Gràcies als meus pares, al meu germà, als meus amics, a la meva xicota, als meus veïns... gràcieeeees. Ja sé que sembla que hagi guanyat un Oscar. Però estic tan emocionat amb aquest 0-2 que només em surt del cor donar les gràcies a tots.

Nit apoteòsica a casa meva:
Ara ja sé que la meva nova tele no porta malastrugança. Ahir vam veure el partit a casa meva. Va ser una nit plena de luxes. Començant pel sopar. Atenció al menú: cuscús integral, empanada gallega i amanida d'arròs. Res de pizzes, embotit i "cortezas". Per una vegada... res de colesterol. Vam gaudir del menú, del joc del Barça i dels gols de Messi. Vam sortir al balcó a cridar els gols i vam poder comprovar que el meu carrer, el meu barri i tota Barcelona era una festa culé. I en finalitzar el partit ens vam empassar tots, tots, tots els programes de televisió. Aaaaaah. Quina nit la d'aquell dia. Sóc feliç.

I ara... a guanyar dimarts que ve. No ens podem confiar ni un pèl. Tenim un peu i mig a la final, però el Madrid és com el dolent d'una pel·lícula de terror. Mai es dóna per vençut.

Visca el Barça!!!!!

Tot el que necessites és amor... i gols del Barça

2011-04-22T16:09:00.000-07:00

Ja és Sant Jordi. Els culés tenim dues cites de gran importància: assistir al Barça-Osasuna i comprar un llibre o una rosa. Sobre el Barça-Osasuna no us donaré cap consell. La consigna és clara: animar, animar i animar. Són tres punts decisius que segurament sentenciaran la Lliga. Però sobre el llibre sí que us puc fer una humil recomanació: "Tot el que necessites és amor", publicat per Cossetània Edicions i escrit per un tal Alfred Picó jajaja.

És una guia? És un tractat? És una enciclopèdia? És un conte de fades? Tot el que necessites és amor és tot això i una mica més. Després de consultar centenars de llibres, entrar en mil webs i parlar amb un grapat d’especialistes, l’autor (que sóc jo) ha concentrat el bo i millor que ha après en un llibre rigorós i documentat alhora que planer i divertit. Tot el que volies saber sobre l’amor ho trobaràs aquí: llistes explicatives de pel·lícules, cançons, discos, poemes, llibres i escapades, la història dels mites (de Romeu i Julieta al Kamasutra), les teories dels experts (psicòlegs, antropòlegs i sexòlegs), els secrets dels famosos (de Marilyn Monroe a Indiana Jones), les frases dels inventors de l’amor (de Pitàgores a Einstein), consells per a la primera cita, com mantenir la parella, accions per enamorar, les compatibilitats afectives, com redactar una carta d’amor... Aquest llibre et serà d’una gran utilitat per afrontar amb garanties d’èxit l’apassionant i sempre difícil repte de trobar la parella perfecta. O, si més no, t’ajudarà a mantenir-la… si és que ja l’has trobada.

Dia de signatures:
Si voleu el llibre dedicat, em trobareu a El Corte Inglés de Francesc Macià, llibreria Catalònia, FNAC Illa i parada Cossetània.

Per Sant Jordi, tot el que necessites és amor... i gols del Barça

Una a-barça-da

24 hores de dol i ja està

2011-04-20T17:38:00.000-07:00

Hem perdut i el Madrid ha guanyat. Dues desgràcies en una mateixa nit. Terrible. He decretat 24 hores de dol a la meva vida futbolística. Això significa que res de diaris, de ràdios i de Punto Pelota. Res de res. Abstinència total. Aïllament total. Ara són les dues de la matinada i estic mirant un documental d'animals de la 2.

Estic trist i emprenyat. Avui m'he quedat sense festa, sense abraçades, sense Canaletes, sense Luz de Gas, sense xocolata amb xurros, sense bandera al balcó. Però... estem a 8 punts del Madrid a la Lliga i dimecres que ve podem venjar-nos a la Champions.

Bona nit i visca el Barça. El qui riu últim riu millor. Ho va dir Ronaldo, veritat?.

Visca la casa del meu cosí

2011-04-17T04:17:00.000-07:00

Els culés estem tan ben acostumats que un empat al Bernabéu ens sembla poca cosa. Però no. L'1-1 és un gran resultat. El Milionaris de Madrid continua a 8 punts i ja només en queden 18 per jugar. Ni l'àrbitre, ni la gespa horrorosa, ni la tàctica ultradefensiva del ploramiques van poder amb nosaltres. Objectiu complert. La Lliga és nostra. Ara, a per la Copa del Rei.

La casa de la sort:
Per tercer any consecutiu hem vist el Madrid-Barça en el preciós àtic del meu cosí. La nit ha començat amb un sopar casolà, però molt gustós: pa amb tomàquet, truites, formatge i empanades. I cervesa. Moooooolta cervesa. El meu cosí ha col·locat davant de la tele els talismans de la sort (un burro català, un buda i un altre objecte que prefereixo no comentar). Sense oblidar, l'elefant de peluix de la meva neboda de 9 anys. En un Madrid-Barça totes les ajudes són necessàries.

Quan Messi ha marcat el penal hem sortit com bojos a la terrassa. Hem cridat "gooooool" amb tanta força que la Via Augusta ha tremolat. I jo gairebé perdo una corda vocal. El gol de Ronaldo ha estat el moment trist de la nit. L'empat final, no obstant, ha estat celebrat com si fos un 0-5. Hem cantat, ballat i ens hem fet una memorable de sessió de fotos. Viscaaaaaa.

"Tot el que necessites és amor":
Així es titula el meu nou llibre. Es tracta d'una divertida anàlisi del món de la parella a través d'una rigorosa documentació. Crec que és el llibre perfecte per a Sant Jordi. Que he de dir, si l'he escrit jo. A Barcelona el trobareu a les principals llibreries: FNAC, Casa del Llibre, Bertrand...

Ara toca somiar

2011-04-14T04:01:00.000-07:00

Ja està. Som semifinalistes de la Champions. I el Madrid, també. Tindrem quatre Madrid-Barça en un mes. El psiquiatre, el cardiòleg i la meva doctora de capçalera s'han reunit urgentment i m'han preparat un pla: ioga i relaxació al matí, tres valerianes a la tarda i mig Tranquimazin abans de ficar-me al llit. Espero que funcioni, perquè ja estic com un flam.

Els meus pronòstics (ja aviso que sóc un desastre fent de futuròleg):

-Madrid-Barça de Lliga: guanyem i sentenciem la Lliga.
-Final de la Copa del Rei: victòria ajustada del Barça. Però victòria!
-Anada de la Champions: el Madrid ens guanya 2-0. Nit negra.
-Tornada de la Champions: remuntada apoteòsica. I ens classifiquem per a la final.

Ara més que mai, toca somiar. Visca el Barça!

Jo també sóc líder... en taquicàrdies

2011-04-10T15:59:00.000-07:00

El Barça és líder destacat de la Lliga i jo també sóc líder destacat, però en taquicàrdies. Si algú parla amb Guardiola que li digui de part meva que seria molt convenient per al meu cor que el Barça arribés al minut 90 amb el partit resolt. I si algú es troba amb Messi que li digui de part meva que no s'esperi al minut 92 per sentenciar el partit. Hem guanyat a l'Almeria. Viscaaaa. Però jo he guanyat... una altra brega del cardiòleg.

No podem fer el ruc a Donetz:

Ja sé que un 5-1 és un avantatge suficient i que el Xakthar no és el Manchester, però el partit del dimarts és un partit parany. Al camp del Betis ens vam relaxar i en 10 minuts ja ens guanyaven 2-0. Tant me fa si juguen els titulars o els reserves. El dimarts cal jugar molt concentrats. Con-cen-trats.

Gran notícia: el dissabte tornaré a casa del meu cosí:

Fa dos anys vaig veure el gloriós 2-6 a casa del meu cosí Alfred Rodríguez Picó. Fa un any vaig repetir l'experiència i el resultat va tornar a ser meravellós: 0-2. Ja puc anunciar públicament que aquest dissabte veuré el Madrid-Barça... a casa del meu cosí. És una gran notícia. I el primer pas per aconseguir la victòria.

L'opinió dels meus pares:

Em truca la meva mare: "Fill... sóc molt optimista. Guanyarem Copa, Lliga i Champions. Crec que vaig a muntar una tenda de campanya a Canaletes". El meu pare, en canvi, té un altre punt de vista. Però no penso escriure'l perquè és un punt de vista molt, molt, molt pessimista.

"Tot el que necessites és amor":

Així es titula el meu nou llibre. Es tracta d'una divertida anàlisi del món de la parella a través d'una rigorosa documentació. Crec que és el llibre perfecte per a Sant Jordi. Que he de dir, si l'he escrit jo.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol a l'Almeria)

Olelé Olalà ser del Barça és el millor que hi ha

2011-04-07T07:32:00.000-07:00

És dijous, 10 del matí. M'he llevat amb un "resacón" apoteòsic. El partit d'ahir va ser tan intens en emocions, esglais i eufòries que més que un partit semblava un parc d'atraccions. Vaig arribar a casa feliç, però esgotat. Avui serà dia de repòs (passeig per la platja, visita a algun museu...).

Acabo de trucar el meu psiquiatre, perquè cada vegada que penso en el Barça-Madrid de semifinals de Champions em ve un tremolor general. M'ha dit que és normal, que per a un soci patidor com jo un Barça-Madrid sempre provoca una alteració hormonal.

Ens esperen quatre Barça-Madrid en un mes. Impossible de resistir. Saben què? Em vaig a prendre el primer tranquimazin.

Força Barça!
Olelé Olalà, ser del Barça és el millor que hi ha

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol al Xhaktar)

No m'ho puc creure: a 8!!!!

2011-04-04T05:29:00.000-07:00

Encara m'estic fregant els ulls. Els ulls, les mans i els peus. El que va passar el dissabte va ser tan meravellós com increïble. Qui es podia imaginar que el Madrid perdria a casa? Jo em vaig assabentar de la notícia a les 19.55. Vaig rebre un missatge del meu amic Xavi. Deia exactament: "Aquesta nit, barra lliure de sidra". Al principi no vaig entendre res (sóc una mica lent amb els missatges amb doble sentit). Però els tres o quatre petards que vaig escoltar a continuació em van il·luminar. Era evident que... el Madrid havia empatat o perdut! Quan vaig escoltar el cinquè petard ja no vaig tenir dubtes: el Madrid havia perdut! Preciado, que ja era el meu ídol des que es va atrevir a cantar-li les quaranta a Mourinho, ara s'ha convertit en un més de la família Picó.

El millor de la derrota del Madrid va ser... que el Vila-real-Barça ja no era un partit a vida o mort! Passés el que passés continuaríem a 5 punts. I per a un seguidor patidor com jo, veure un Vila-real-Barça sense angoixa és un regal dels déus. Tot va canviar quan Piqué-Waka Waka va marcar el 0-1. Estàvem a 8 punts. Aaaaaaaaah. L'emoció que sentia era tan gran que aleshores sí que se'm van disparar tots els nervis. No vaig tenir més remei que tancar-me al lavabo. I no vaig sortir fins que algú des del menjador va cridar amb totes les forces del món... "Alfreeeeeed finaaaaaaal". Oé, oé, oé. Visca el dissabte 2 abril.

Una a-barça-da!! (una admiració pel gol del Gijón i pel gol de Piqué)

Esgotat de tants ensurts

2011-03-20T18:40:00.000-07:00

Dilluns matí. La caverna mediàtica llança una notícia esgarrifosa: els jugadors del Barça es dopen. És un nou capítol (el més pervers, sens dubte) de la campanya “Contra el Barça tot s'hi val”. Al final tots demanen perdó, però el mal ja està fet. Arribo a la conclusió que els que es dopen són els de la caverna mediàtica.

Dimarts nit. Em truca un amic i em diu que Abidal té un càncer. Un altre cop baix de la caverna? No, perquè la notícia és autèntica. Quin pal! Em quedo unes quantes hores enfonsat. Ànim Abi! Et necessitem per a la propera temporada.

Dimecres nit. El Madrid es classifica per a quarts de final de la Champions. L'Olympique de Lió sembla un equip de regional. L'Arenys de Mar és molt millor. Fem la retransmissió del partit per ONA FM en català i en clau culé. Tenim una gran audiència. Propera cita: Madrid-Tottenham.

Divendres matí. Sorteig de la Champions. És la notícia positiva de la setmana. Ens toca el Xakthar Donetz. Em sembla bé. No és l'Inter, el Chelsea o el Manchester, que ja els tinc molt vistos.

Dissabte vespre. Guanyem el Getafe 2-1. És necessari patir tant? Podíem haver golejat i acabem demanant l'hora. En l'últim minut del partit, el Getafe és a punt d'empatar. Taquicàrdia monumental. Surto marejat del Camp Nou. En el primer bar que trobo em prenc un whisky.

Dissabte nit. El Milionaris de Madrid torna a guanyar a l'Atlètic de Madrid (perdó, el Madrid B). Aquest partit ja l'he vist mil vegades. És com “El dia de la marmota”. Em prenc el segon whisky.

Amb tanta indignació, esglais i taquicàrdies… avui diumenge estic esgotat. Molt esgotat. Sort que la setmana vinent no hi ha partits. Necessito un descans.

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol al Getafe)

Ara estic emprenyat

2011-03-13T16:42:00.000-07:00

Són les 12 de la nit. Ara estic emprenyat. El punt que hem aconseguit a Sevilla em sembla poc premi. Hem jugat millor que el rival, hem enviat dues pilotes al pal i ens han anul·lat un dels gols més legals de la història del futbol. I malgrat aquest magnífic currículum només hem empatat. Una injustícia! Però la meva emprenyada té data de caducitat. Espero recuperar l'optimisme demà al matí. És una emprenyada de 12 hores.

Puntet o puntàs?:
Porto més d'una hora pensant si el punt que hem aconseguit és un puntet o un puntàs. Li he enviat al meu germà un sms per saber la seva opinió. M'ha contestat ràpidament: "Seguim sumant". Queda clar: és un puntàs. També m'ha donat molta moral l'sms que he rebut del meu amic Xavi: "No passa res, Alfred. El cap de setmana vinent el Kun farà justícia i els tindrem a 8 punts".

Atac d'optimisme:
Un argument perquè la meva emprenyada disminueixi abans del termini previst. Queden 10 partits de Lliga i el Madrid encara ha de jugar als camps de l 'At. de Madrid, At de Bilbao, València, Sevilla i Vila-real. És impossible que ho guanyin tot.

Tots amb l'Olympique:
Ja ho tenim tot a punt per realitzar aquest dimecres la transmissió del Madrid-Olympique amb humor i barcelonisme a ONA FM (103.5). El Madrid és el favorit, però porta sis anys caient a vuitens de final. Es repetirà la història? Tant de bo. Olympique oh la la.

Setmana mediàtica:
Se'm presenta una setmana molt mediàtica. A banda de la transmissió del Madrid-Olympique a Ona FM, demà dilluns estaré al programa "ADN" de Barça TV i el dimecres a "La barberia", de Barcelona Televisió.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare després del Sevilla-Barça. "Fill, no et preocupis per l'empat. La Lliga és nostra. El Madrid no remunta els 5 punts ni jugant mil anys. Són uns plora-miques i punt". Li pregunto pel meu pare. Males notícies. "Està fatal. Una altra nit sense sopar. Quan ha empatat el Sevilla s'ha anat a dormir. Si continua així, agafarà una anèmia".

Una a-barça-da

Nit memorable oé oé oé

2011-03-09T01:44:00.000-08:00

Són les 4 del matí. Acabo d'arribar a casa. Ha estat una nit gloriosa amb tots els ingredients de les grans ocasions: victòria apoteòsica amb remuntada inclosa, una pizza amb lambrusco amb els amics i una última copa a Luz de Gas. No puc demanar més. Ara em prendré un parell de valerianes. El meu cor continua taquicàridc. Valerianes i una til.la.

Els grans moments de la nit:

-Messi marca l'1-0. Feia temps que no vivia una explosió d'alegria tan gran al Camp Nou. Festival de salts i abraçades.

-Empata l'Arsenal. Moment d'enfonsament total. Penso en l'Inter i en els fantasmes del passat.

-Marquem el 2-1 i el 3-1 en menys de cinc minuts. Bogeria col·lectiva. La felicitat existeix.

-No he suportat la tensió dels últims minuts. M'he aixecat del seient i he decidit passejar pels passadissos de la tercera graderia. Algú m'explicarà més tard que l'Arsenal ha pogut eliminar-nos en l'últim minut. Encara sort que no ho he vist. Ara estaria a urgències de l'Hospital de Barcelona.

-Finaaaaaaaaaal. Aixeco la vista (com fa Messi quan marca) i dono gràcies a les forces divines per la classificació.

-Els amics ens reunim a la pizzeria del carrer Muntaner. Pizza i lambrusco. Oé, oé. Estem eufòrics, però també contrariats. Per què hem patit tant si som tan superiors?

-Copa final a Luz de Gas. Ja pensem en els quarts de final. Hi ha unanimitat. Tots volem a... l'Olympique de Lió.

Visca el Barça!!! (una admiració per cada gol a l'Arsenal)

Ens juguem la vida

2011-03-07T16:11:00.000-08:00

No sóc un exagerat. Contra l'Arsenal ens juguem la vida. El meu company de tertúlia a Ona Sport, Mario Cifuentes (conegut seguidor madridista), em comentava que l'eliminatòria era bufar i fer ampolles. Malament. Si un madridista ho veu tan fàcil és que hi ha trampa. No ens podem confiar. Si juguem com el dissabte davant del Saragossa, l'Arsenal ens eliminarà. Sóc optimista, però tinc una intuició: patirem. Avui ja m'he pres sis valerianes.

Tot a punt per viure una gran nit:
Estic preparant el kit de les grans ocasions: bufanda, bandera, xiulet, amulet de la sort, bocata de jabugo (he decidit aparcar el pernil dolç)... L'home del temps de Tv3 ha pronosticat "possibilitat de ruixats". Doncs res... també estic preparant les botes d'aigua, el paraigua i la capa de plàstic. Quines ganes tinc que arribi el partit i... l'estiu!

Una a-barça-da!

0-1 i la meva mare se'n va anar a Caneletes

2011-03-03T09:15:00.000-08:00

Avui ha estat un dia de titulars memorables: "Cop d'efecte", "Cop de puny sobre la taula", "Gol de campió", "Bufetada al Madrid", "Mitja Lliga al sac". Aaaaaaah. Què bonic. Això és literatura. Literatura de la bona. Encara no som campions, però el 0-1 a València ens ha deixat en una situació fantàstica. Estem a 7 punts del Madrid (suposant que Mourinho guanyi avui al seu "amic" Pellegrini) i només resten 12 jornades per al "The end". Això pinta molt bé.

La meva mare em va trucar pocs minuts després del partit; "Fill... me'n vaig a Canaletes. Amb la bandera i la trompeta. Carpe diem. Cal celebrar que som gairebé campions. El teu pare no vol acompanyar-me. Diu que sóc una exagerada. T'apuntes tu, fill?". No vaig poder acompanyar-la perquè tenia una tertúlia a la tele.

Tertúlia a Barcelona Televisió:
Ahir dimecres vaig tenir l'honor d'assistir a la tertúlia del programa "La Porteria" de Barcelona *Televisió que presenta el meu amic Pitu Abril. Vaig estar molt ben acompanyat: Lluís Mascaró, Quique Guasch, Llucià Ferrer... Un dels temes estrella de la tertúlia va ser la retransmissió de l'Olympique-Madrid en clau culé que vam realitzar a Ona Sport i que tanta polèmica ha aixecat. Tots els presents van estar d'acord que és una gran idea retransmetre els partits del Madrid... recolzant els rivals. També vam riure molt amb les noves i esperpèntiques declaracions de Mourinho. Ara s'ha ficat amb Pellegrini i el Màlaga. Mou hauria de dedicar-se als monòlegs. Podria ser el nou Pepe Rubianes. En definitiva, van ser 60 minuts fantàstics de tertúlia. Espero que em tornin a convidar.

Ànim Pep:
El nostre déu particular i guia espiritual, Pep Guardiola, ho està passant malament. Ànim Pep! Recupera't ben aviat!

Una a-barça-da! (una admiració pel gol d'ahir a València)

A 7 punts (una altra vegada)

2011-02-27T14:01:00.000-08:00

Ha estat un dissabte gloriós. Nosaltres hem guanyat al Mallorca jugant a mig gas i el Milionaris de Madrid només ha pogut empatar a La Corunya. Els tenim de nou a 7 punts. Oé, oé, oé. Els madridistes tornen a estar destrossats i en aquestes últimes hores ja només parlen de la final de la Copa del Rei i del partit del Olympique. De la Lliga no en diuen res. Si el dimecres guanyem a València... crec que tiraran la tovallola definitivament.

La premsa de Madrid ens ha deixat avui titulars tan meravellosos com "Els blancs punxen on el Barça guanya fàcil" o "Ronaldo només porta dos gols en set jornades". La web del diari As destaca com a notícia del dia que el Castella (filial del Madrid) ha derrotat 2-0 el Cacereño. Apoteòsic.

El meu moment de glòria a "Punto Pelota":
Dimarts passat vam realitzar la retransmissió en català de l'Olympique de Lió-Madrid a ONA Sport (103.5 FM). I ho vam fer en clau culé i humorística. Vam cantar amb passió el gol francès i ens vam quedar glaçats quan va marcar Benzema. El programa "Punto Pelota" es va fer ressò de la nostra retransmissió i, com era previsible, es va organitzar una bona polèmica. "Com pot ser que un grup de periodistes catalans vagi a favor dels francesos en un partit de la Champions?", es preguntaven alguns tertulians i espectadors.

El programa, a través del seu reporter Quim Doménech (magnífic periodista) ens va donar l'oportunitat de "defensar-nos". La nostra filosofia és clara: anem amb el Barça i amb els rivals del Madrid, però sempre amb humor i elegància. Jo vaig tenir el meu moment de glòria quan vaig manifestar que la meva il·lusió era ser el Tomás Roncero de Catalunya i del Barça.

Després del reportatge, Josep Pedrerol va demanar un aplaudiment "per als companys d'ONA" (bravo Josep). D'aquí a dues setmanes farem la retransmissió del Madrid-Olympique. Estic convençut que la polèmica ens ajudarà a tenir una gran audiència.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol al Mallorca)

Un fantasma terrible

2011-02-21T02:37:00.000-08:00

Hi ha fantasmes famosos com el fantasma de l'Òpera o el fantasma de Canterville. Però el fantasma de l'empat i de quedar-nos a tres punts del Madrid ha estat el més terrorífic que he conegut en els últims temps. Afortunadament va aparèixer sant Messi i el fantasma se'n va anar a fer punyetes.

Després del partit he pres unes cerveses amb la colla en un bar de la Travessera de Gràcia. Estàvem tots desencaixats. En els nostres rostres es notava el patiment. De totes les frases que han sortit entre cervesa i cervesa, aquestes han estat les tres més memorables:

1.- Per què sempre volem marcar el gol més bonic de l'any? També podem marcar gols normals. Ja n'hi ha prou de tanta ximpleria davant de la porteria.

2.- El gol de Messi haurà fet molt de mal als madridistes. Segur que ja es veien a tres punts.

3.- Si estem una mica fins, a l'Arsenal li fiquem quatre.

En la conversa també he comprovat que els jugadors que compten amb l'absoluta confiança dels meus amics són Villa, Busquets i Iniesta. En canvi, Pinto, Piqué i Maxwell han rebut les primeres crítiques de l'any. Per què Pinto provoca aquest pànic irracional?

Un altre tema important que s'ha tractat quan ha arribat la tercera cervesa ha estat la final de la Copa del Rei. Tots demanarem la nostra entrada al club. Tant de bo ens toqui! El Xavi ja està buscant un restaurant a València. L'objectiu és clar: paella per a 15 persones. Paella i sangria. Molta sangria. És important que arribem al camp una mica... anestesiats.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, males notícies. Després del disgust de la Champions, el teu pare va estar dos dies sense parlar amb ningú. Quan començava a dir quatre coses ("Bon dia", "Què hi ha per sopar?"), va i empata l'Athletic. I de l'ensurt s'ha tornat a quedar mut. Ja porta tres hores que no diu res. Estic molt preocupada. Trucaré al metge, perquè això no és normal".

Tots amb l'Olympique:
I demà dimarts, a ONA FM (103.5), farem la retransmissió sencera de l'Olympique-Madrid en clau blaugrana i humorística. Oh la la.

Serà "gafe" la meva tele?

2011-02-17T01:16:00.000-08:00

Al final, ni el bar xinès de l'Eixample ni el pub irlandès de Fabra i Puig. La convocatòria per veure l'Arsenal-Barça es va fer... a casa meva! Era una prova de foc per a la meva tele nova. Si el Barça remunta l'eliminatòria, aquest 2-1 quedarà com una anècdota. Però si l'Arsenal ens elimina, la meva tele serà declarada "gafe" pels meus amics i quedarà censurada per a les properes cites futbolístiques.

Visca el Barça i visca el cus cus:
La nit va començar gustosa. A la taula del meu menjador brillaven amb llum pròpia els bocates de pernil, xoriço ibèric i formatge, i uns exquisits plats de cus cus i amanida d'arròs. I per beure, cervesa (en quantitats importants) i un vi Rioja (a poc a poc ens anem sofisticant).

Gooooool de Villa:
El 0-1 va ser celebrat amb una eufòria desenfrenada. Alguns veïns, espantats pel xivarri, van picar la porta de casa per preguntar si havia passat alguna cosa grossa. Jo els deia que sí, que el Barça havia marcat a Londres, i que estaven convidats a tastar el cus cus.

Igual que el dia de l'Inter:
Amb el 0-1 ja somiàvem amb els quarts de final. Uns preferien el Schalke O4; uns altres, el Tottenham. Però en 10 minuts lamentables, l'Arsenal ens va remuntar. Semblava la repetició de l'Inter-Barça (un àrbitre dolent, un equip rival amb molta sort i un Barça desconnectat). Però no és el mateix aquell 3-1 que aquest 2-1.

"Ahir era dimecres i avui és dijous":
Quan va acabar el partit, el meu menjador semblava un funeral. Tots teníem una opinió (i cap era positiva). Aquest matí m'he llevat més optimista. Com diria Mourinho "ahir era dimecres i avui és dijous" (frase apoteòsica). Hem d'eliminar a l'Arsenal sí o sí. Som molt millors. I ara, amb el vostre permís, vaig a rentar els plats. Espero que el Fairy estigui a l'alçada de les circumstàncies.

Una a-barça-da

Demano perdó: confiava en l'Espanyol

2011-02-13T14:32:00.000-08:00

Demano perdó. Confiava en l'Espanyol. Pensava que els periquitos podrien donar la sorpresa i guanyar el Madrid. Doncs no. Un any més, l'Espanyol quan juga contra el seu amic de l'ànima és un equip de teletubis, de tereses de calcuta, de nens de P3. I el més increïble és que el Madrid ha jugat tot el partit amb 10. L'Espanyol sembla el filial del Madrid. Per això els tenim mania i els cantem "a segona" quan vénen al Camp Nou. No és just que el Madrid comenci cada any la Lliga amb 6 punts d'avantatge. Bé, amb 12. Cal sumar els 6 de l'Atlètic de Madrid. Quin desastre.

A 5 punts:
Els merengues ens han retallat dos punts. Quin pal. I mira que n'era de feliç jo amb aquests set punts d'avantatge. Però ja sabem que el Madrid mai tira la tovallola. Sempre viuen amb "el espíritu de Juanito" al cos. Primera conclusió: no ens podem dormir. Segona conclusió: tornarem a jugar-nos la Lliga al Bernabéu. Tercera conclusió: necessitaré més tranquimazins que mai.

Campions, oé, oé, oé:
Hem guanyat la Copa del Rei de bàsquet al Madrid. Aaaaaaah, un gustàs infinit. No em canso mai de veure aquesta pel·lícula: el capità del Barça alça el trofeu, paperets de colors, sona "We are the champions", l'afició crida "Campions"... Per uns moments m'he imaginat que era la final de la Copa del Rei de futbol i que Roger era Puyol. Visca el Barça de bàsquet. I el 20 d'abril, segona part.

Arsenal-Barça:
El dimecres torna la Champions. Màxima excitació. Encara no he quedat amb els amics. Hi ha diverses opcions: l'irlandès de Fabra i Puig, el xinès de l'Eixample i tampoc descarto... la meva casa. Tinc tele nova i el partit del dimecres seria una prova de foc per saber si és una tele "gafe" o una tele campiona.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill... el teu pare està fatal. S'ha anat al llit sense sopar. No ha encaixat gens bé que el Madrid ens hagi retallat dos punts. No para de cridar "Espanyol a segona, Mourinho dimissió". Envia-li un sms per tranquil·litzar-ho, sisplau".

Una a-barça-da

Jo també vull fer un rècord

2011-02-06T15:38:00.000-08:00

El Barça ha aconseguit un nou rècord: 16 victòries seguides a la Lliga. Les 15 victòries del Madrid de Di Stéfano ja són història. Aquest Barça va de rècord en rècord. Estic tan impressionat i agraït, que jo també intentaré algun rècord en les properes setmanes quan vagi al Camp Nou. Tinc algunes idees: Menjar 10 frankfurts al descans (el meu rècord actual està en dos), pujar les escales que em condueixen a la tercera graderia a peu coix (encara no tinc rècord perquè no ho he provat mai) o cridar "Meeeeeeessi" 50 vegades en un partit (el meu rècord està en quatre). Continuaré pensant més idees.

Visca Pandiani:
El davanter de l'Osasuna s'ha atrevit a dir en públic el que gairebé tots pensem de Ronaldo: que és un prepotent, un plora-miques i que ha d'aprendre molt de Messi. Pandiani és el meu nou ídol i posaré la seva foto al costat de les de Tintín, Indiana Jones, els germans Marx i... Preciado.

Campions de futbol sala:
Per primera vegada en la seva història, la secció de futbol sala ha aconseguit un títol. Fa uns anys, l'equip es passejava amb més pena que glòria per la segona divisió. Ningú no apostava per la secció. Laporta va invertir diners i il·lusió, i l'equip va tornar a la divisió d'honor. Amb Rosell la situació continua millorant i ja som un dels grans de la lliga espanyola. Fantàstic! Tinc més idols: Wilde, Fernandao, Javi Rodríguez, Cristian...

Final de la Copa del Rei (primer capítol):
Encara falten dos mesos i ja estic com una moto. Tant de bo pugui repetir el meravellós pla de fa dos anys: viatge amb els amics a València, magnífica paella i victòria final. Aquesta vegada, però, no hi haurà pels carrers l'ambient fraternal de fa dos anys (canviàvem senyeres per ikurrinyes). D'aquí dos dos mesos tot serà molt diferent. M'imagino l'escena: "Oye catalufo (o polaco) te cambio la bandera catalana per una española con el toro. O si lo prefieres, con el aguilucho".

En el proper capítol us explicaré el tractament psicològic que m'ha preparat el meu psiquiatre per arribar al 20 d'abril... completament equilibrat.

Una a-barça-da!!! (tres admiracions, una per cada gol a l'Atlético de Madrid)

Visca Sant Fermí!

2011-01-30T17:40:00.000-08:00

Fart de veure als bars les victòries del Madrid a la Lliga, avui he decidit canviar l'estratègia. Ni tele, ni ràdio, ni webs. No volia saber res de l'Osasuna-Madrid. He tingut una intuïció: "si em quedo a casa i no veig el partit, l'Osasuna donarà la campanada". I, ves per on, bingo! Poc abans de les nou de la nit he escoltat el primer petard. Per uns instants he pensat que podria ser el petard del merengue del barri. Però no. Segons després han arribat més petards. Tres, cinc, vint. Estava clar: el Madrid havia punxat. Excitat i emocionat he entrat a la web del diari Marca (qüestió de morbositat) i he llegit... "La Liga se va". Aaaaaah. Viva Sant Fermí.

A 7 punts, poca conya:
Jo no crec que la Lliga estigui decidida, però ara ens podem permetre el luxe de tenir dues ensopegades. Acabo d'escoltar al programa "Punto Pelota" (aquesta setmana cal veure'l cada dia) que els merengues donen la Lliga per perduda i que ja només pensen en la Copa del Rei i la Champions. Oooooooh. Increïble, però cert. El madridisme, sempre tan agressiu i manipulador, s'ha quedat sense arguments. Apoteòsic.

Hèrcules 0 Barça 3, a Barça TV:
Ahir vaig tenir l'honor de ser el convidat de la tertúlia post-partit a Barça TV. Va ser una nit fantàstica. Vaig poder veure el partit amb l'equip del programa (capitanejat pels cracks Xavi Rocamora i Sandra Sarmiento) i després, amb la victòria a la butxaca, vaig sortir en antena més cofoi que mai. I la meva crida als jugadors de l'Osasuna perquè guanyessin al Madrid s'ha fet realitat.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill meu, no m'ho puc creure. Estem a 7 punts del Madrid. El teu pare i jo ho anem a celebrar amb una mariscada". El meu pare també es posa al telèfon: "Fill, dels nervis que he passat escoltant per la ràdio el partit del Madrid m'he quedat sense gana i amb mal de panxa. Pensava que empataven. Digues-li a la teva mare que no estic per mariscades. El que necessito és una infusió i una poma".

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol del Barça i de l'Osasuna)

Començo a estar nerviós

2011-01-24T09:17:00.000-08:00

Es confirma la notícia: començo a estar nerviós. Ja em veig jugant la final de la Copa del Rei contra el Madrid. I la final de la Champions contra el Chelsea. I guanyant la Lliga al Bernabéu. Aaaaaah. Quantes emocions ens esperen als culés... si fem les coses bé. Guardiola diu que hem d'anar partit a partit. Entenc la seva filosofia, però jo vull anar molt ràpid. M'agradaria que demà fos... maig.

Nosaltres 3-0, ells 1-0.
És evident que Barça i Madrid són molt superiors a la resta dels equips de la Lliga. I el Barça és molt superior al Madrid. Nosaltres guanyem 3-0 al Racing de manera còmoda i ells van patir la gota grossa per derrotar el Mallorca. Malgrat tot, la diferència continua sent de quatre punts. Molt em temo que no sentenciarem la Lliga fins que juguem al Bernabéu. I d'on trec jo tanta paciència?

Partit de Copa sota zero:
Truco al meu cosí (el famós home del temps) per consultar-li la temperatura que farà el dimecres al Camp Nou. El seu pronòstic és contundent: farà un fred espantós. Em recomana que vagi a l'Estadi com si fos a esquiar a la Molina. I em comenta que podria ploure. Horror! Només ens falta un tsunami.

Els xous de Mourinho:
Reconec que li tenia molta mania. Però ara em diverteixo amb les seves declaracions. Quan estic deprimit, poso "Mourinho rodes de premsa" al Youtube i m'ho passo bomba.

El meu amic Xavi i la Catalunya Nord:
El meu amic Xavi ha passat el cap de setmana a Cotlliure (Catalunya Nord) per desconnectar i carregar piles. Es recupera d'un trist succés familiar. El dissabte m'envia un sms: "Alfred, estic en el meu petit paradís que és Cotlliure. Tinc un problema. Avui juga el Barça i no el podré veure ni escoltar. Què em podries informar de com va el partit? I, naturalment, li vaig fer la crònica minut a minut. En acabar el partit rebo un sms seu: "Gràcies amic. Gràcies als teus missatges, uns quants culés que estaven en el restaurant Le Clocher i un servidor hem estat una mica més feliços. Ja pots escriure en el teu article del bloc que la Catalunya Nord està amb el Barça". Ànim Xavi, ets el millor.

Última hora:
Malgrat el meu nerviosisme, el meu psiquiatre m'acaba de prohibir rotundament que prengui tranquil.litzants. De moment haig de funcionar amb valerianes, til.la i ioga. M'ha dit que el Tranquimazin cal guardar-ho per a les semifinals de la Champions.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol al Racing de Santander)

A 4 punts, oé, oé

2011-01-16T17:19:00.000-08:00

Minut 93. L'Almeria i el Madrid empaten a un. Falta perillosa contra l'Almeria. Ronaldo es disposa a xutar-la. Amb tot el meu pessimisme històric penso: "Ja està, el Madrid guanyarà el partit amb el seu típic gol en l'últim minut. Sempre ha estat així. Tenen una flor al cul". Però no. Per una vegada a la vida, la pilota ha anat al pal. Oé, oé, oé. No hi ha res més terrorífic per un culé que el Madrid guanyi en el descompte. És pitjor que "Divendres 13" o "La matança de Texas". Però aquesta vegada s'han quedat amb les ganes. Dues hores més tard arribaria la victòria del Barça i... ja estem a 4 punts!

Campions d'hivern:
Ja sé que és un títol honorífic, que no significa res, que és una anècdota, però escriure la paraula "campions" em produeix una profunda excitació. "Campions" és la paraula més bonica de totes les paraules que es fan i es desfan. Tant de bo la pugui escriure diverses vegades d'aquí a uns mesos. El panorama, de moment, pinta molt bé: jugarem les semifinals de la copa del Rei, a la Lliga li traiem 4 punts al Milionaris de Madrid (que són 5 pel gol average) i a la Champions ens jugarem els vuitens amb l'Arsenal. Vaig a prendre'm un Tranquimazin perquè no sé si aguantaré tantes emocions.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare des de Canaletes: "Barça, Barça, Baaaaaarça. Fill meu, estic celebrant que som campions d'hivern. Campions, campions, oé, oé, oé. I no sóc l'única. El teu pare està amb mi. Som dos. No som molts, però som dos. Madrid se quema, se quema Madrid...".

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol. Barça 4 Màlaga 1)

0-4, el més normal del món

2011-01-10T04:47:00.001-08:00

Guanyar 0-4 al camp del Deportivo de la Corunya hagués estat una notícia espectacular fa 10, 20 o 30 anys. Ara no. Ara ficar-li quatre al Depor a Riazor és el més normal del món. Els culés estem vivint l'època més gloriosa de la nostra història. La normalitat, ara, consisteix a guanyar 0-4 en qualsevol camp. I sense Alves, Xavi i Busquets. La veritat... això és un somni!

He vist el partit envoltat d'amics:
Dissabte tocava "amic invisible" amb la colla de tota la vida (Gemma, Victòria, Enric, Alfonso, Marc, el meu germà...). Això sí, el lliurament de regals no es va produir fins que va finalitzar el partit. El Barça sempre té preferència! Les noves generacions culés (els fills dels meus amics) són del Barça a mort, però tenen un caràcter diferent. Meravellosament diferent. Ja no són patidors. Amb el 0-2 van donar el partit per guanyat i se'n van anar a jugar amb Playstation. Jo, en canvi, no vaig respirar fins el 0-3. Ho sento, sóc de la vella guàrdia.

La Laura, que té 11 anys, es reia de mi: "Tranquil Alfred, tenim el partit controlat. És impossible que ens marquin un gol. Vinga, menja un canapè". I jo li deia que no, que quan veig un partit del Barça els nervis em treuen la gana. A la Laura li vaig explicar les meves batalletes de seguidor veterà: 14 anys sense guanyar una Lliga, derrotes doloroses en camps com el del Depor, persecució arbitral, etc, etc, etc. La nena em mirava estupefacta. I jo insistia: "Gaudeix, Laureta, que el que està passant ara és molt gran, moooooolt gran".

I el guanyador és...:
Avui sabrem qui guanya la Pilota d'Or. Serà un moment increïble. Messi, Iniesta o Xavi. Els tres del Barça, els tres de la pedrera. Ja tinc preparat els kleenex.

Arguments patètics del madridisme:
Els arguments del madridisme per atacar aquest Barça fantàstic són patètics. Porten tres anys parlant del Villarato, el "canguelo", el "cagómetro" i ara s'han inventat que el Barça avorreix. Que el tiki-taka és ensopit. Jajajajaja. Estan bojos aquests romans.

Mourinho contra el món:
Mourinho s'ha ficat amb Preciado, Benzema, Pedro León, els metges del Madrid, Morata, Valdano, els àrbitres, el Barça... Quin personatge. I a Madrid li riuen totes les gràcies. Mourinho, et volem al Club de la Comèdia, ja.

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)

Dos mesos després, he patit

2011-01-02T17:40:00.000-08:00

Ja no recordava el que era el patiment. Estava tan ben acostumat! Novembre i desembre han estat mesos de golejades i manetes històriques. Tot ha estat felicitat. Aquesta tarda, no obstant, m'he retrobat amb aquesta odiosa sensació. Et suen les mans, estrenys les dents, tanques els ulls quan l'equip rival avança, no deixes de mirar el rellotge del marcador i crides com un boig "àrbitre xiula ja el final". És horrible.

El Llevant ha marcat el 2-1 en el minut 78. I els últims minuts s'han fet eterns. Haig de fer una confessió. Quan faltava molt poc per al final del partit m'he aixecat del seient i he donat unes voltes pels passadissos. Com Joan Gaspart en els seus bons temps. Fins i tot he visitat el lavabo. Per què he patit tant? La resposta és clara: perquè estava desentrenat.

Xaaaaaaavi:
Els culés estem vivint un meravellós idil·li amb Xavi. Ja és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Barça (avui ha empatat amb Migueli). Xaaaaaavi. Només una queixa: Per què ningú no ens ha avisat que es dirigiria al públic en finalitzar el partit? Quan Xavi ha començat a parlar jo ja estava a la parada del metro.

Nadala culé:
A Ona Sport (103.5 FM) em van encarregar una nadala culé. I aquest ha estat el resultat (cal cantar-la amb la música de "Però mira com beben los peces en el río").

"Pero mirá cómo marcan los chicos de Guardiola
Pero mirá cómo marcan, de 5 en 5 mola,
Y marcan y marcan y vuelven a marcar,
Kameni y Casillas se quieren jubilar."

La podeu escoltar al Youtube introduint en el cercador: "La nadala de l'ONA Sport nit".

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol)

Feliç 2011... culé

2010-12-31T07:53:00.000-08:00

Ooooooooh! Quina pena que se'n vagi el 2010. Ha estat un altre any màgic: hem lluït a la samarreta el logo de campions del món, hem guanyat la Lliga, hem jugat com els àngels, el Madrid i l'Espanyol s'han emportat una maneta... El 2010 ha estat un any 10. Només ens va faltar guanyar la Champions al Bernabéu. Però vam estar tan a prop! En canvi, els madridistes no van passar de vuitens.

I aquesta nit... 12 campanades i 12 desitjos. Ja tinc la llista a punt:

1.- Guanyar la Lliga (ja he comprat tranquimazin per si la tornem a guanyar a l'última jornada)

2.- Guanyar la Champions (contra l'Inter)

3.- Que el Madrid quedi eliminat a vuitens de final (una tradició que no hem de perdre)

4.- Si guanyem la Champions, també m'agradaria guanyar el Mundial de Clubs del 2011

5.- Tornar a guanyar al Bernabéu (seria el tercer any consecutiu)

6.- Que renovi el Pep

7.- Molts títols per a les seccions

8.- Que els bocates del Camp Nou siguin més barats (ho demano cada any i no hi ha manera)

9.- Més urinaris al Camp Nou (per no fer cues infinites. També ho demano cada any)

10.- Que la meva neboda de 8 anys sigui cada vegada més culé. De moment, la foto de Bojan competeix a la seva habitació amb les de Hanna Montana, "Patito feo" i Hello Kitty.

11.- I moooooooooolta felicitat per a tots els culés del món!

El desig número 12 ja s'ha complert: que un jugador del Barça guanyi la Pilota d'Or. Oé, oé, oé.

Visca el Barça!!!!! Una a-barça-da!!!!!

5 al Madrid, 5 a l'Espanyol... aaaaaaaah

2010-12-19T16:48:00.000-08:00

Estic en un núvol i no penso baixar al món real. En tres setmanes, li hem endinyat CINC al Madrid i CINC a l'Espanyol (com diria el meu germà cal escriure-ho amb lletres i en majúscules). Aaaaaaaaah, quin gust. Tanta alegria no em cap al cos i estic a punt de rebentar. No em queda ni un forat pels torrons. Sincerament... no sé què demanar als Reis Mags pel 2011.

Amic invisible culé:
Després de veure l'1-5 en el meu restaurant preferit (el dels xinesos) em vaig dirigir a casa de la Victòria (el nom era un presagi). Era nit d'"amic invisible" amb una colla a la que només veig un cop a l'any. Sabeu quin va ser el tema de conversa? El Barça, per descomptat. Els que ja eren culés (Alfonso, Eduard, Jordi, Victòria...) estaven exultants. Però el que més em va emocionar és que els que mai han estat "futboleros" (Gemma, Xavi...) ja s'han convertit al barcelonisme i ara prediquen la paraula de Pep amb autèntic fervor. Meravellós! I encara una altra cosa. Jo pensava que era el més malalt de la colla perquè ja he vist el DVD del 5-0 dues vegades. M'equivocava. El Jordi està pitjor, l'ha vist tres cops. L'amic serà invisible, però la passió per aquest Barça és més visible que mai.

El menú de Nadal 2010 de la meva mare:
La meva mare m'ha trucat aquest matí. L'1-5 a can pericolàndia ha estat una il·luminació per a ella i ara ja té clar el seu particular menú de Nadal. Aquest és el tercer any que el fa (i si algú el vol difondre agrairíem citar-ne la procedència). No deixa de ser una satisfacció per a aquest humil redactor que el menú de l'any passat tingui dues pàgines a facebook, una d'elles amb 650 amics.

Entrants: EnsalaVILLA russa, CroKEITAs de pollastre, MinINIESTA de verdures, pernil MESSInco Jotes, pebrots del PEDROn i pebrots del PIQUEllo

Primer plat: XAVIolis a la CARBONERO

Segon plat: MANETES de be o Filet d'ALVEStrus (a triar)

Postres: Flam de caraMILITO, gelat de fruites del BUSQUETS

Begudes: Vi PINTO de VALDES-peñas i vi portuguès Mateus ROSE-LL

Última hora: Barça 0 Athletic de Bilbao 0. Res a dir. M'he dormit en el minut 26 de la primera part i m'ha despertat un guàrdia jurat quan ja no quedava ningú a l'Estadi. Ha estat un partit Tranquimazín. Ja remuntarem a Bilbao.

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol a l'Espanyol)

Sóc un privilegiat

2010-12-12T17:24:00.000-08:00

Atenció als últims resultats: 0-8 a l'Almeria, 0-3 al Panathinaikos, 5-0 al Madrid, 0-3 a l'Osasuna, 2-0 al Rubin i avui... 5-0 a la Reial Societat. Això és de bojos! Han estat 26 gols a favor i cap en contra. Estadístiques que posen els pèls de punxa. Però més enllà del resultat, el que ens fa volar als culés és el joc de l'equip. Com diria el meu germà, aquest 5-0 també cal escriure'l amb lletres. Cinc a zero. Perquè amb números només sembla un resultat. I és molt més que un resultat.

Una altra maneta al Camp Nou:
Ja veus Mourinho que el 5-0 que et vas emportar del Camp Nou no era res personal. A la Reial Societat també li han caigut cinc. Guardiola ha dit a la roda de premsa que els culés som uns privilegiats. Té tota la raó del món. Mai no havia vist res semblant.

Diumenge meravellós:
Fa fred, són les nou del vespre d'un diumenge i demà toca llevar-se aviat. El cos et demana quedar-te a casa veient el partit per la tele. Però no. Agafes la gorra, la bufanda, la bandera, els guants, el bocata, els mitjons de llana i te'n vas al Camp Nou amb un somriure d'orella a orella. No t'espera Nicole Kidman o Penélope Cruz. T'espera una cosa millor: el Barça. Oé, oé, oé.

Preparant el menú de Nadal:
Em truca la meva mare. "Fill, estic preparant el menú de Nadal. Aquest any hi haurà sorpreses molt interessants. Mantindré les Cro-Keitas de pollastre, els pebrots del Pedro-n i els Xavi-olis a la carbonara de l'any passat, però et sorprendré amb dos o tres plats nous". La meva mare està boja. Boja pel Barça. Com jo. Com tots.

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol)

Visca la Masia

2010-12-08T16:50:00.000-08:00

Estem vivint la setmana fantàstica de la Masia. Dilluns: Xavi, Iniesta i Messi són triats els millors jugadors del món i un dels tres s'emportarà la Pilota d'Or. Dimarts: un Barça amb 5 del filial derrota la nostra bèstia negra (Rubin Kazan). Els autors dels gols són Fontàs i Víctor Vázquez. Dimecres: el Barça B protagonitza una remuntada heroica al camp del Betis i acaba empatant el partit. Aaaaaaah. Als culés ens cau la bava. Visca la Masia. Oé, oé, oé.

Barça 2- Rubin Kazan 0:
Era un partit intranscendent, però jo vaig prendre una decisió transcendent: acudir al Camp Nou malgrat tot. Estic tan emocionat amb el joc de l'equip que fins i tot un Barça-Rubin em sembla un partit apassionant. Haig de reconèixer que el primer temps va ser soporífer. Vaig haver de comprar-me la caixa gegant de crispetes per estar distret i no clapar-me. El segon temps va ser molt diferent. L'equip es va posar les piles i va derrotar clarament el Rubin amb gols "made in pedrera". Adéu a la llegenda del rosari.

Madrid-Inter i Barça-Lió, aquests són els meus desitjos per al sorteig de vuitens de final. M'encantaria que el Madrid fos eliminat pel seu equip preferit. I si a nosaltres ens toca el Lió podrem organitzar una caravana culé. És un desplaçament còmode que es pot fer en cotxe o en autocaravana. Ja falta menys pel 17-D. Quins nervis!

Visca el MIX (Messi, Iniesta, Xavi):
Continuo impactat per la notícia. Els tres millors jugadors del món són del Barça. La premsa madridista ha fet tot el possible per destacar que és un premi per al futbol espanyol. S'equivoquen. És un premi per al Barça i la Masia. Enveja cotxina. I ho entenc. Us imagineu que els tres nominats fossin Casillas, Sergio Ramos i Cristiano Ronaldo?

5-0 (segona part):
El dilluns vaig viure una experiència fantàstica. Gairebé 20 amics (entre adults i nens) ens vam reunir per reviure el 5-0. Vam celebrar els gols com si el partit s'estigués jugant en aquells moments. Aquest 5-0 és com "Casablanca", "Allò que el vent s'endugué" o "Ciutadà Kane". Una obra mestra que cal veure-la mil vegades, perquè sempre acabes descobrint detalls nous. L'experiència va ser tan satisfactòria que la repetirem a principis de gener.

Una a-barça-da

Ens tenen ganes

2010-12-05T16:25:00.000-08:00

El madridisme no ha pogut digerir el 5-0. Ha estat un cop massa dur. Estan tan destrossats que ara volen treure'ns els tres punts que hem aconseguit legalment a Pamplona. La caverna mediàtica està més rabiosa que mai. Avui he flipat (com diria Casillas) amb els programes esportius de La Sexta, Cuatro, Intereconomia i Veo. Tots tornen a parlar de Villarato, d'ajudes, de lligues adulterades. Aquesta gent és tremenda. No saben perdre. I per això, quan perden, treuen els tancs al carrer.

Un altre partit gloriós:
Els últims partits del Barça són per emmarcar. Haurien d'estar al Prado o al Louvre. A Pamplona hem tornat a jugar com els àngels (encara que no tinc ni idea de com juguen els àngels). L'equip està per sucar-hi melindros. Tenint en compte que els jugadors van arribar al Reino de Navarra a les vuit de la tarda és just reconèixer que van guanyar sense baixar de l'autocar.

Guardiola o Gary Cooper?:
Per què Guardiola ha de menjar-se tots els marrons? La roda de premsa post-partit va ser esperpèntica. Guardiola va haver de torejar com va poder a la premsa de Navarra (que pel que vaig constatar és cosina-germana de la caverna mediàtica). Pobre Pep. Una vegada més, sol davant el perill com Gary Cooper.

No vull comunicats per escrit:
El nostre president parla poc. Em sembla bé. Rosell no és Laporta. El seu estil és diferent. Però quan la situació és complicada ha de donar la cara. Els comunicats per escrit no em valen. Presi has de parlar una miqueta més.

Ja tinc el DVD del 5-0:
Estic emocionat i nerviós. Ja he comprat el DVD del 5-0. Ocuparà un lloc d'honor a la meva videoteca futbolística al costat del 0-5, la Recopa de Basilea, les 3 Copes d'Europa i el 2-6. Aprofitaré el pont de la Puríssima per veure'l diverses vegades. 5-0 forever! Que la festa no s'aturi.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

5-0 a Mou: ja em puc jubilar

2010-11-29T18:30:00.000-08:00

Els madridistes s'han passat sis mesos recordant-nos la "gran" victòria de l'Inter a les semifinals de la Champions. S'ha acabat. Amb el 5-0 d'avui el mite Mourinho s'ha anat a fer punyetes. Cada vegada que un madridista em recordi la nit dels aspersors jo li recordaré la gloriosa maneta que li vam endinyar a Mou un 29 de novembre del 2010. Pensava que amb el 2-6, el triplet i el Mundial de clubs ja ho hi havia vist tot. No! Faltava el 5-0 d'avui. Ara ja puc jubilar-me. Crec que em faré monjo budista i viuré d'aquests records meravellosos.

Una altra nit boja, boja, boja:
Fa un fred que pela a Barcelona, però és una nit caribenya per als culés. He vibrat com mai al Camp Nou, he sopat amb cava, he vist amb passió malaltissa "Punto pelota", he entrat a les webs de tots els diaris catalans, espanyols i mundials. I quan acabi de redactar aquest article, em prendré una Mou 5 estrelles (el cinc és molt important) i tornaré a veure el partit per internet. A les sis del matí baixaré a buscar la premsa del dia i penjaré la bandera del Barça al balcó. Aaaaaaaah. Quin plaer. Un altre nit sense dormir.

El 5-0 des de la tercera graderia:
He tornat a viure una altra nit increïble des del meu seient de la tercera graderia. El mosaic m'ha posat els pèls de punxa, tot i que he de reconèixer que he canviat la cartolina que em tocava (de color vermell) per la meva senyera de la sort. El partit ha estat brutal. No recordo una exhibició com la d'aquesta nit. Aquest Barça té el mateix nivell (o fins i tot juga millor) que la Taronja Mecànica de Cruyff, la selecció brasilera de Pelé o el Milan de Van Basten. Quan ha finalitzat el partit, he tornat a plorar. D'emoció, d'alegria, d'eufòria. Crec que és la quarta o cinquena vegada que ploro des que entrena Guardiola. M'estic tornant un sentimental.

Alguns dels sms que he rebut després del partit:
Xavi: "Alfred, saps l'última? Els ha passat com al Preciado, però a ells sí que els sancionaran perquè han jugat amb el Castella"; Germán: "Barça 5 Mouritania 0. Força Barça"; Dani: "saps com ha quedat el Madriz?"; Àngels: "5-0 Barça forever"; El meu germà: "Jeffren, pilota d'or"; El meu cosí: "Això és increïble. No tinc paraules. Cristiano jua, jua"; Sintu: "Orgaaaaasmic"; Enric: "Mourinho, sal del banquillo jajaja"...

L'opinió dels meus pares:
Em truca ma mare des de Canaletes. Gairebé no la sento: "Barça, Barça, Baaaaarça. Fill, posa la tele. El teu pare i jo ens hem pintat la cara amb els colors del Barça i estem celebrant la victòria. Ens veus? Estem al costat de la font. Madrid se quema, se quema Madrid...".

L'opinió del meu germà, David Picó:
"Cinc a zero, ho escric amb lletres perquè amb números no és suficient, amb números només sembla un resultat... i no, no és només un resultat. Jugar extraordinàriament al segle XXI vol dir jugar com ho va fer ahir el Barça. Sí, ahir el Barça va guanyar cinc a zero però, inusualment, la maneta és gairebé una anècdota perquè el joc, el toc, la velocitat, la seriositat, l'entusiasme, l'elegància, l'eficàcia, la contundència, la plasticitat, l'espectacle va anar molt per davant del resultat. Ahir el joc del Barça va ser un espectacle, un espectacle lúdic i esportiu de primer ordre. Entenc que el partit el fessin en un cinema, perquè era un espectacle artístic. Ara cal que el reposin en la Filmoteca perquè el clàssic del 2010 s'ha convertit, efectivament, en un clàssic per a la posteritat. CINC a ZERO, ho he escrit amb lletres i en majúscula perquè amb números no és suficient".

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol)

Gran victòria, gran sopar

2010-11-24T15:25:00.000-08:00

Avui sí. Avui la convocatòria per veure el Barça europeu ha tingut un èxit rotund. Ens hem reunit en un fantàstic bar del barri de Fabra i Puig amb pantalla gegant, exquisides patates braves i refrescants gerres de cervesa. La majoria dels meus amics estaven relaxats i pensaven més en el Barça-Madrid que en el partit d'avui. Jo no. Com a bon patidor he imaginat per un moment que el Panathinaikos ens guanyava i que arribàvem a l'última jornada de la lligueta amb l'obligació de guanyar al senyor del rosari. Quin horror.

Sortosament, el meu patiment ha durat poc. Ha començat a apaivagar-se amb la primera gerra i ha desaparegut del tot quan Pedro (súper Pedro) ha marcat el 0-1 en el minut 27. Tot el bar era un clam.

El descans ha servit per cruspir-nos uns estupends bocates i la segona ronda de cervesa (o era la tercera?). El segon temps ha estat un festival. Messi ha marcat el seu golet (0-2) i Pedro ha tornat a mullar (0-3). El meu amic Xavi, el més aventurer de la colla, ja feia plans per organitzar el viatge de vuitens. Roma, Marsella o Milà seran alguns dels possibles destins, encara que ens encantaria que ens toqués el Braga (seria un viatge bo, bonic i barat).

Falten 5 dies:
Màxima concentració per al clàssic del dilluns. Jo continuo la meva dieta: ioga, tila i passejos per la Barceloneta. I cada dia assajo els crits de guerra: "Preciaaaado, Preciaaaado", "Baaaaaarça" i "Així, així, així guanya el Madrid" (per si arriben els favors arbitrals).

L'opinió dels meus pares:
Els meus pares, que són uns valents, han animat a l'equip en directe. La meva mare m'ha trucat en finalitzar el partit des de la graderia del camp del Panathinaikos: "Fill, aquests grecs han quedat meravellats amb el joc del Barça. El teu pare ha fet amistat amb una família grega i ara soparem tots junts a prop del Partenon. Estic entusiasmada i enamorada. Visca el Barça, visca Grècia i visca Catalunya".

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

La vuitena meravella del món

2010-11-20T16:28:00.000-08:00

La gran piràmide, els jardins penjants de Babilònia, el far d'Alexandria, el Colós de Rodas... i el Barça de Guardiola. Encara estic amb el pitet. Increïble. Som la vuitena meravella del món. Hem guanyat 0-8 a l'Almeria. Ho tornaré a escriure diverses vegades perquè no ho havia escrit mai: 0-8, 0-8, 0-8. Ooooooh! 0-8, 0-8, 0-8 Aaaaaaah! Tinc tiretes a les mans de tant aplaudir.

Al Madrid de Mourinho cal prendre-se'l molt de debò:
El seu joc no és tan vistós com el nostre, però té uns números espectaculars. I no hem d'oblidar que encara és el líder. Espero que el 29-N (a les 11 d ela nit) ja siguin segons. I es quedin en aquesta posició per sempre més. Els merengues acaben de guanyar 5-1 a un Athletic de Bilbao que quan juga al Bernabéu més que lleons semblen hàmsters.

Preparant el 29-N:
Estic seguint rigorosament els consells del meu psiquiatre per arribar en forma al 29-N. Faig ioga, relaxació i cada nit em prenc unes tiles. Aquesta setmana també començaré alguns exercicis (supervisats pel meu otorrino) perquè la meva gola estigui en forma. Penso cridar "Barça, Barça", com si fos Montserrat Caballé.

Homenatge a Preciado:
Dimarts passat, a la tertúlia d'ONA Sport, vaig proposar que l'afició del Barça reti homenatge a Preciado. La meva iniciativa també va aparèixer el dijous al diari Sport i he comprovat que la gent està molt animada amb la idea. El 29-N, tots amb Preciado, el nou ídol del Camp Nou. Preciaaaaado, Preciaaaaado.

A pel Panathinaikos:
Hem d'aparcar l'eufòria. El dimecres ens juguem molt contra el Panathinaikos. No podem fer el ruc. Cal guanyar sí o sí. L'empat també podria ser bo si els plastes del Copenhaguen no guanyen. Visca el Barça de la Lliga i visca el Barça de la Champions.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Hola fill, estic eufòrica. Guanyarem el Madrid 5-0, amb gols de Messi, Villa i Bojan. I demà marxem a Atenes. El teu pare i jo. Serà un viatge romàntic i futbolístic". El meu pare, en canvi, no està tan radiant: "Fill, aquest Madrid és una màquina. Signo un empat en el clàssic. Ja t'ha dit la teva mare que marxem a Atenes? No l'hi diguis, però em fa molta mandra. S'està molt bé a casa veient el partit per la tele. Però en fi... la teva mare sembla que tingui 20 anys".

Una a-barça-da!!!!!!!! (una admiració per cada gol)

Visca Messi i Preciado!

2010-11-14T14:13:00.000-08:00

Barça 3- Vila-real 1

Els culés hem viscut un cap de setmana apoteòsic. Esportivament (gràcies Messi) i moralment (gràcies Preciado). No sé què els dóna Guardiola als seus jugadors, però últimament surten al camp com si fossin motos. Red Bull? Pharmaton? Xupito de crema catalana? Ni l'àrbitre, ni Marchena, ni ningú va poder evitar una altra exhibició del "Pep team". Aquest Barça espanta.

Preciado (Preuat, per als amics) és el meu ídol:
Preciado ja és un ídol i un heroi per a mi. Com Gamper, Alcántara, Kubala, Rafael de Casanova, Indiana Jones i Tintín. L'entrenador del Gijón ha estat capaç de dir-li "canalla" i "molt mal company" a Mourinho. Increïble, però cert. Preuat ha expressat en veu alta el que gairebé tots pensem (fins i tot molts madridistes). Una abraçada, Preuat. Passa't a sopar per casa quan vulguis. La meva mare està desitjant conèixer-te.

Preparant el 29-N:
Estic nerviós (que ningú confongui "nerviós" amb "preocupat"). El compte enrere del Barça-Madrid ha començat. Acabo de parlar amb el meu psiquiatre i m'ha dissenyat un pla per relaxar-me (que encara no inclou Tranquimazin). Cada dia haig de fer 10 respiracions profundes, mitja hora de ioga i prendre'm una infusió de tila abans de ficar-me al llit. I a mesura que s'apropi el partit haig d'intensificar les dosis. Per cert, estic preparant cançons per rebre Mourinho. Ja tinc la primera. Amb la música de "Yellow submarine" hem de cantar "És Mourinho un plasta de debò" (versió light) i "És Mourinho un plasta de collons" (versió hardcore).

Avui toca la lletra "p":
Els adjectius per definir Messi comencen avui per la lletra "p": potent, perfecte, poderós, positiu. El proper dia (ja se m'acaben les lletres) el definiré amb la "s".

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

Aquest Barça és la meva religió

2010-11-07T14:55:00.000-08:00

Aquest Barça de Guardiola és la meva religió. El meu déu es diu Messi. I la meva catedral és el Camp Nou. Si els fidels s'han emocionat aquest matí amb la visita del Papa, jo he sentit una cosa semblant quan he vist l'exhibició de Getafe. Quin espectacle. Els primers 45 minuts han estat de traca i mocador. El Barça ha jugat com els àngels. Només ha faltat una mica més de punteria. Decididament, crec en el Barça de Guardiola.

Pepe-mòbil:
Si el Barça guanya la Lliga o la Champions (o els dos títols) proposo que la casa Mercedes fabriqui un Papa-mòbil per a Guardiola. Es dirà, lògicament, Pepe-mòbil. El que està fent aquest home pel Barça no té nom. Bé, de fet té molts noms: orgull, passió, dignitat... Només li demano a Gamper que aquest Barça duri molts anys.

Patiment patològic:
Ja és trist que guanyant 0-3 hagi hagut de patir. Teníem el partit controlat, però l'expulsió de Piqué i el gol que ens han fet de penal han disparat la meva tensió nerviosa. Quan en el minut 83, un davanter del Getafe s'ha plantat sol davant de Valdés he pensat, "ja està, ara ens claven el segon i després ens empaten". Però no. Amb el meu patiment patològic no vaig enlloc. Bé sí, vaig directe al psiquiatre.

No he vist el partit del Madrid ni penso preguntar com han quedat:
Un Madrid-Atlético de Madrid és com una cervesa sense alcohol o un formatge sense matèria grassa. Ja sabem que els merengues guanyaran sense despentinar-se. Ja ho llegiré demà a la premsa. No vull que res ni ningú pugui descafeïnar la meva eufòria després de l'1-3.

PD que res té a veure amb el futbol:
Aquesta tarda-nit, al bar on hem vist el partit, un home ha agredit i amenaçat de mort a un seguidor culé que li havia donat una puntadeta de peu sense voler i que s'ha disculpat immediatament. Què està passant? Per què hi ha tanta agressivitat a la nostra societat? Per molt que el Papa parli de fraternitat, començo a dubtar de la bondat del gènere humà. Ànim noi.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

Era el Copenhaguen o el Chelsea?

2010-11-02T17:49:00.000-07:00

Caram amb el Copenhaguen. Semblava el Chelsea. Han corregut com bojos els 90 minuts. Són una maquina. I han repartit més llenya que el Granada dels anys 70 amb Aguirre Suárez, Montero Castillo i Fernández. Però qui deia que el grup de la mort era el del Milionaris de Madrid? Ja està bé, home. Al Barça li han tocat els pitjors equips-pedra de la Champions (Rubin Kazan i Copenhaguen). El Milan i l'Ajax tenen més nom, però són una barreja de germanetes de la caritat i geriàtrics ambulants. Que acabi la lligueta, ja!

Fart d'equips plastes: Del Rubin i del Copenhaguen no vull saber res més fins la Champions del 2018 (com a mínim). Són dos equips plastes i desagradables. I amb dos entrenadors que fan por. Un amb el rosari i l'altre amb cara de Mourinho.

No sé si és un puntet o un puntàs:
Sóc feliç amb el punt que hem aconseguit, però la imatge que hem donat no m'ha agradat. I ja no parlo del Tranquimazin que m'he hagut de prendre a la segona part. Quan juguem contra un equip com el Copenhaguen ho passem fatal. El nostre futbol bonic queda neutralitzat a base d'agressivitat i pressió. Tant de bo Guardiola dissenyi alguna alternativa pensant en pròxims partits.

Demano perdó:
Jo pensava que guanyaríem 0-3 o 0-4 sense baixar de l'autocar. Sóc un prepotent i demano perdó. A Europa ja no queden ventafocs. Abans d'anar a dormir escriuré 100 vegades "no menyspreuaré a cap equip de la Champions".

Fracàs de convocatòria:
Els amics han fallat (he rebut excuses de tots els colors) i al final la meva convocatòria per veure el Copenhaguen-Barça en un bar irlandès ha estat un fracàs absolut. Només hem estat dos (el meu amic Pep i jo). No passa res. Contra el Panathinaikos serem més, segur. És clar que no costarà gaire.

Conclusió:
Visca el Barça i... el Milan

Una a-barça-da

Orgàsmic

2010-10-30T16:29:00.000-07:00

Estic emocionat. Feia temps que no vivia una nit com la d'avui. Tot ha sortit a la perfecció. El Barça de les 6 copes, el Barça Terminator, el Barça del 2-6, el Barça campió del món, el Barça que enamora... ha tornat. Benvingut. I jo penso celebrar-ho. Per cert, la festa durarà una hora més (a les tres seran les dues). Oé, oé, oé.

Cinc motius per a l'eufòria:
1. - Ha marcat Villa. Han estat dos golarros. La carpeta Villa queda tancada. Ara ja només ens falta tancar la carpeta Bojan.
2. - Ja sabem matar els partits al Camp Nou. Bieeeeen.
3. - Compliré la meva promesa. Els adjectius d'avui per descriure el joc de Messi comencen per la lletra "L". "Letal", "Luxós", "Literari" i "Llegendari". La setmana vinent començaran per la lletra "P".
4. - Ambientàs al Camp Nou. La gent estava com una moto. Ha animat, ha cantat, ha corejat els noms dels jugadors, ha fet l'onada... Ho penso i ho dic. Som la millor afició del món sense alcohol al cos. Els anglesos criden més perquè arriben als estadis completament perjudicats.
5. - El resultat era tan contundent que Guardiola ha pogut canviar Xavi en el minut 15 del segon temps. Fantàstic. El tindrem més fresc que mai per jugar contra el Copenhaguen.

Preparant la convocatòria europea:
La colla ja està preparant un gran sopar per a aquest dimarts de Champions. Calculo que podem ser entre 10 i 15 persones. Només ens falta escollir el restaurant (estem dubtant entre una pizzeria i un xinès). El compte enrere per a Wembley ja ha començat.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare. També està emocionada: "Fill meu, en acabar el partit he plorat. Avui ens hem retrobat amb el Barça que ens ha donat tanta felicitat en els últims dos anys. El teu pare i jo ho celebrarem menjant-nos una dotzena de panellets". El meu pare, en canvi, em llança un advertiment: "Fill, no et confiïs. El Milionaris de Madrid està molt fort. Espero que el Milan els pari els peus aquest dimecres".

Milan-Madrid, a ONA FM:
Els culés que vulguin seguir el Milan-Madrid per la ràdio han de sintonitzar ONA FM. Farem una retransmissió 100% barcelonista. Espero que aquesta vegada Ibra i Ronaldinho no ens fallin. Forza Milan i visca el Barça.

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol)

Per fi un partit sense esglais

2010-10-24T17:51:00.001-07:00

Saragossa 0 Barça 2

En nom de la meva salut mental i física, gràcies jugadors, gràcies Guardiola. Després de tants partits taquicàrdics (Mallorca, Rubin, València, Copenhaguen...) necessitava urgentment un partit tranquil, relaxat, sense esglais, sense suspens, sense emoció, sense res. El 0-2 a La Romareda ha estat una benedicció divina. El meu patiment ha estat... zero patatero. Oé, oé, oé. Fins i tot amb el 0-2 he badallat i gairebé faig una mini migdiada. En acabar el partit estava tan relaxat que he hagut de demanar un cafè. Històric.

Adjectius per a Messi:
Avui toquen adjetius amb la lletra "I". Il·lustre, increïble, infinit, incommesurable, immens... la setmana vinent tocarà amb la "L".

A Madrid estan eufòrics:
Els madridistes ja es veuen campions de Lliga, Champions, Copa del Rei, Mundial de Clubs, Copa Catalunya, Gamper, Roland Garrós i Festival d'Eurovisió. M'encanta. Que continuïn així. Més dura serà la caiguda. Ens veiem el 28-N.

L'opinió dels meus pares:
Els meus pares, en un atac de barcelonitis d'última hora, van agafar el tren i es van plantar a Saragossa. La meva mare em va trucar a mitjanit: "Fill meu, som una màquina. Hem guanyat sense despentinar-nos. Si continuem així, al febrer ja serem campions. Ara estem en un restaurant devorant un conill amb cargols que està per llepar-se els dits. Per cert, al teu pare no li he dit res del 6-1 del Madrid. No li vull amargar el sopar. Si et pregunta què ha fet el Madrid digues-li que no saps res, que anaven 0-0. O millor encara, recorda-li que el Lió l'ha eliminat de la Champions a vuitens i que l'Alcorcón li ha ficat quatre a la Copa del Rei".

Una a-barça-da!! (un adjectiu per cada gol)

Fa falta patir tant?

2010-10-20T15:43:00.000-07:00

Barça 2 Copenhaguen 0

Si continuem a aquest ritme, els partits del Camp Nou acabaran amb mi. El balanç és taquicàrdic: una derrota (Hèrcules), un empat (Mallorca), dues victòries agòniques (Sporting i València) i només una golejada (Panathinaikos). La victòria d'aquesta nit contra el Copenhaguen jo la situaria en l'apartat de victòries agòniques (el 2-0 ha arribat en el minut 93). Quan els danesos han xutat al pal faltant pocs minuts per al final del partit he notat un mareig i gairebé perdo el coneixement. He hagut de prendre un conyac. Ja n'hi ha prou de patir al Camp Nou! Quan tornaran les golejades? Vull guanyar 7-0, ja!

Des d'aquest modest bloc vull fer una proposta. A més dels xiringuitos de bocates, refrescs i llaminadures, els socis reclamem una parada de tranquimazins al camp. I sense recepta, clar.

Motius per estar preocupat:
Contra el València vam fer una pèssima primera part i després, en el segon temps, ens vam cruspir el rival. Avui ha passat a l'inrevés. Els primers 45 minuts han estat apoteòsics i després hem desaparegut del mapa. Que Guardiola els digui als jugadors que els partits duren 90 minuts. Sisplau.

Una davantera ortopèdica. Tenim quatre davanters: Messi, Villa, Pedro i Bojan. I només marca Messi. És greu?

Pobre Xavi. No pot descansar ni contra el Copenhaguen. Ha hagut de sortir quan faltaven 20 minutos per posar una mica d'ordre. Mal senyal.

Motius per estar eufòric:
Iniesta ja és súper Iniesta. Oé, oé, oé. Aquest any tornarà a marcar a Stamford Bridge.

El Barça és líder del seu grup. Gran notícia. És fonamental quedar primers per evitar a vuitens l'Inter, el Chelsea o el Manchester, que en aquests moments també lideren els seus grups.

La guerra Rosell-Laporta no s'ha notat a la graderia. Ni pancartes, ni xiulades, ni crits... res de res. L'ambient ha estat fantàstic. Que duri!

Tots amb el Milan:
Ahir vam seguir en directe el Madrid-Milan des d'ONA FM. El nostre crit de guerra era "Tots amb el Milan", però al final ens vam quedar amb les ganes. Aquest Milan, per cert, és un equip de pacotilla. Sembla un cementiri d'elefants. I malgrat tot, el Madrid només va poder guanyar amb un gol de falta injusta i un altre de rebot.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill... demà reservaré hotel i avió per a la final de Wembley. Estic eufòrica". El meu pare, en canvi, fa figa: "Fill, ahir em vaig emportar un disgust enorme. Confiava en Ibra i Ronaldinho. Però els dos estan més acabats que les maraques de Machín".

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol)

Dissabte de tila, ioga i tranquimazin

2010-10-17T18:30:00.000-07:00

Entre les delicades decisions de l'Assemblea i l'agònic triomf del Barça, els culés hem necessitat una bona dosi de tila, ioga o tranquimazin (en funció del nerviosisme). Jo m'he pres les tres coses. En aquests moments (diumenge nit) em sento molt millor. Crec que la paella amb sangria d'aquest migdia a la Barceloneta també ha ajudat.

Crec en la democràcia (fins i tot quan no guanyen els meus):
És el millor sistema que existeix. O el menys dolent. Per tant, respecto profundament les decisions que van prendre els compromissaris (jo em vaig sentir ben representat). Per votar amb criteri, no obstant, fa falta informació. I els compromissaris mai no la reben amb suficient antelació.

També crec en el gris:
Les coses no són sempre blanques o negres. Jo crec en el gris. Em sembla terrible que un president del Barça es quedi o gasti incorrectament els diners del seu club. Terrible i condemnable. Però, era necessari aquest "judici sumaríssim" televisat en directe? I una altra cosa molt important. Han de ser els socis els que prenguin aquesta delicada decisió? Perquè estan els experts? A partir d'avui exigeixo que també puguem decidir si Millet, Macià Alavedra, Camps o la Pantoja han d'anar a la presó.

Espero que l'equip no es ressenteixi:
M'anima pensar que el Barça ja va guanyar sis copes en una època d'inestabilitat institucional (sortíem d'una moció de censura i Laporta s'havia quedat més sol que la una). Saben qui tornarà a resultar fonamental en els propers mesos? Pep Guardiola. Per cert, només parlem de Laporta, però jo em vaig quedar molt preocupat amb el tema Mediapro. És la nostra principal font d'ingressos. I sembla que l'empresa està en crisi. Glups. Que Jaume Roures ens agafi confessats.

Sobre el Barça-València:
L'equip va sortir al camp com si també hagués estat condemnat per l'Assemblea. La histèria em va obrir la gana i al descans vaig comprar una caixa de crispetes (no ho faig mai). Potser intuïa l'espectacle del segon temps. I així va ser. El Barça Terminator va aparèixer de nou. Van marcar Iniesta (jo ho havia pronosticat a ONA FM) i el gran capità. I ara... a pel Copenhaguen!

L'opinió dels meus pares:
Em truca el meu pare: "Fill... ho veig tot negre: el Barça torna a estar dividit, el Madrid juga bé, Xavi està molt lesionat i els nostres davanters no marquen. Així serà molt difícil fer el triplet. Em conformo amb Lliga i Champions". Sento a la meva mare que riu. Que duri el bon ambient familiar.

Una a-barça-da

Tinc mono de Barça

2010-10-11T16:24:00.000-07:00

Els caps de setmana sense Barça es fan eterns. Després de veure en DVD les finals de París i Roma, el 2-6 i les mil imatges que Youtube ofereix del gol d'Iniesta a Stamford Bridge ja no sé què fer. I encara estem a dilluns. Sort que Barça TV ha emès aquesta nit el partit Barça B-Tenerife. Hem guanyat 3-1. I he cantat tots els gols amb una gran emoció. Ara crec que posaran un partit del Barça infantil. També me'l miraré. Tinc tant mono de Barça que m'ho empasso tot.

Campions del món també de bàsquet:
El Barça és campió del món de clubs, de seleccions nacionals i ara també som els millors en bàsquet. El dijous vam derrotar clarament els Lakers. Pau, torna al Barça ja. No et quedis en un equip perdedor.

El cas Xavi és indignant:
Em sembla increïble que Del Bosque hagi reconegut que Xavi ja estava fotut físicament quan va jugar aquella costellada a Mèxic fa un mes. És inadmissible. Per que la Federació Espanyola el va obligar a jugar? Començo a pensar que el que és positiu per a la selecció espanyola és negatiu per al Barça.

Mourinho, el millor actor del moment:
Mourinho s'ha convertit en un personatge. No el conec en la intimitat, però veient les seves aparicions públiques he arribat a una clara conclusió: és un actor de primera. Almodóvar, Trueba o Amenábar haurien de fitxar-ho per a les seves pel·lícules. El cinema espanyol tornaria a guanyar espectadors. Un altre que també promet és el "patriota" Sergio Ramos. Cada vegada que obre la boca... xou caspós assegurat.

Festa dels 80:
La setmana passada ens vam reunir 400 amics a la sala B de Luz de Gas per celebrar una nova Festa dels 80. Va ser una nit màgica. Quan DJ Dijous va punxar el mix "Viva la vida+Human" (gran moment culé), la gent es va tornar boja. I, com sempre, va aparèixer una bandera del Barça. Meravellós. Fins i tot un seguidor madridista va reconèixer que s'havia emocionat.

Aquest dimarts, a Ona FM:
Si algú vol escoltar les meves modestes opinions sobre el Barça i el Madrid, cada dimarts podrà fer-ho a Ona FM (103.5 des de Barcelona). Aquest dimarts, a partir de les 21.30, saltaran espurnes a l'emissora, ja que el meu contrincant serà Mario Cifuentes, un reconegut merengue.

Una a-barça-da

Som el "Sense punteria team"

2010-10-03T13:23:00.001-07:00

Hem creat mil ocasions de gol (algunes claríssimes), el control del partit ha estat absolutament nostre, el Mallorca m'ha semblat un equip inofensiu i malgrat tot això... només hem empatat! De vegades el futbol és un esport estrany i imprevisible. Alguns comentaristes diran que el Barça està en crisi. Discrepo. Però cal marcar gols, ja. Ara som el "Sense punteria team".

Jo crec que és un problema de punteria, però hi ha més coses que no m'agraden. Concretament tres:

1.- Els jugadors de la selecció espanyola estan esgotats. Del Bosque, deixa'ls respirar!
2.- La gespa del Camp Nou sembla un camp de patates. Ofereixo el menjador de casa meva. És gran i llis.
3.- Els equips "petits" ja saben com jugar-nos. Guardiola ha de pensar un pla B, un pla C i si fa falta un pla D.

Ens esperen 15 dies horrorosos:
La Lliga torna a aturar-se i des de Madrid ens buscaran les pessigolles. El psiquiatra m'acaba de dir que tinc totalment prohibit veure "Punto Pelota" i altres programes semblants. Seguiré el seu consell. Em proposa que em tanqui en el meu món culé. Ja sabeu, visionat del 2-6, de les finals de París, Roma i Basilea i molt Youtube (per repassar 200 vegades el gol d'Iniesta contra el Chelsea). També em recomana una sobredosi de comèdies: Billy Wilder, Blake Edwards i Woody Allen.

Sobre Bojan (llegit al Facebook):
Venc Bojan: semi-nou. Ideal equips de mitja taula que no necessiten marcar en tots els partits, però aspiren a ampliar la qüota femenina (i adolescent) de la seva afició.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, no et desanimis, que ja et conec. L'empat d'avui forma part d'un pla secret de Guardiola per despistar. Estic segura que guanyarem Lliga, Copa i Champions. I la teva mare ja saps que sempre diu la veritat". El meu pare té un discurs una mica més irònic: "Fill... torno a patir pel Barça, em sento pessimista i crec que no guanyarem res. Ja trobava a faltar aquestes sensacions entranyables".

Una a-barça-da

No estic content

2010-09-29T12:58:00.000-07:00

Encara sort que el Rubin no ha marcat en l'últim minut. La rematada ha anat al pal. Bufa! Si arriba a entrar la pilota hagués titulat aquest article "Déu és del Rubin". La imatge del seu entrenador amb el rosari a la mà em continua angoixant. Un altre bon títol en cas de derrota hagués estat "El Barça, com el rosari de l'aurora".

Deia que no estic content. Per què ens costa tant desmuntar el sistema tàctic (per anomenar-ho d'alguna manera) d'equips com el Rubin? La conclusió és trista. Si el nostre rival és ultradefensiu... tenim moltes possibilitats de no guanyar. Estic convençut que l'Almeria, el Llevant o el Màlaga, quan juguin contra el Barça, es disfressaran de Rubin.

Més motius per no estar content. Ens falta contundència defensiva. Ja sé que l'ADN d'aquest Barça és tocar i tocar, però no passa res si de tant en tant ens traiem la pilota de sobre amb una puntada en lloc d'arriscar. El millor de la nit: no perdre i el retorn de... Meeeeeessi, Meeeeeessi, Meeeeeessi. Ho sento, m'he emocionat.

Hem començat la Champions exactament igual que l'any passat: guanyant el primer partit a casa i empatant el segon a camp contrari. Espero que aquest any no patim tant per classificar-nos. El 20 d'octubre jugarem contra el Copenhaguen. Serà un partit a vida o mort. I quan el Rubin vingui a Barcelona tots hem d'anar al Camp Nou amb un rosari. Que vegi Déu que nosaltres som més.

L'opinió dels meus pares:
Els meus pares no han anat a Kazan. Decisió intel·ligent. Els dos continuen griposos després del diluvi que van haver de suportar a San Mamés. La meva mare m'ha trucat fa uns minuts: "Fill meu, avui hem fet un pas de gegant per arribar a vuitens. Era el partit més difícil i hem empatat. Estic feliç". El meu pare no és tan optimista: "L'autèntic grup de la mort és el nostre. Són equips sense nom, però amb molt nivell. En canvi, l'Ajax i el Milan, els rivals del Madrid, són equips amb nom, però semblen de tercera divisió. Fan pena. I una altra cosa... què passa amb Villa i Pedro? Els veig molt fluixets. Fill meu... aquest Barça em fa patir".

Una a-barça-da

Visca la mitja

2010-09-26T17:38:00.000-07:00

Amb Messi lesionat, Villa descentrat i Pedro desafortunat... el Barça va guanyar 1-3 a San Mamés. Increïble, però cert. Keita, Xavi i Busquets, amb els seus golarros, van demostrar que quan la davantera falla la mitja també pot decidir un partit. El "Pep team" és el Barça total. Tots defensen, tots ataquen i tots marquen. Per quan un golet de Víctor Valdés?

Gol de Xavi al karaoke:
Detesto els partits en dissabte i a les deu de la nit. Sempre m'agafen en un sopar o en una festa. O en les dues coses alhora. És una tortura. Haig d'assistir a les cites amb radio i auriculars. Dissabte passat vaig viure una de les situacions més surrealistes de la meva vida culé. Em trobava en una festa amb karaoke inclòs. Vaig haver de sortir a cantar en tres ocasions. I sempre, per descomptat, escoltant el partit amb els auriculars. Quan interpretava "Amante bandido", de Miguel Bosé, amb més pena que glòria, Xavi va marcar. Vaig cridar "*goooooooool" des de l'escenari. Moment inoblidable.

Reflexions amb la sang calenta:
Entrada criminal a Iniesta. Ja n'hi ha prou! Els jugadors del Barça hauran de jugar amb una armadura. Villa va ser provocat per Gurpegui (un altre angelet). Si li posen més d'un partit de sanció a l'asturià serà una injustícia tan gran com la decisió del Tribunal Constitucional de retallar-nos l'Estatut. Per cert... i la puntada de Ronaldo? Era vermella. Rebrà sanció? Estic fart de tantes injustícies.

El Rubin i la vaga:
El Rubin Kazan va ser la nostra bèstia negra fa només uns mesos. Espero que els jugadors tinguin les mateixes ganes de revenja que jo. El dimecres és el dia de la vaga general. Estic preocupat. On veuré el partit? Faig una crida als piquets perquè deixin algun bar obert a Barcelona. El Barça és el Barça.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare em truca des de Bilbao. La noto refredada: "Fill meu, quin desastre. Va caure el diluvi universal durant el partit. I nosaltres sense paraigua. El teu pare i jo vam quedar xops. Ens hem passat la nit prenent gelocatils. I a sobre ens vam perdre el gol de Busquets, perquè ja havíem marxat. Sort que la victòria ho compensa tot". El meu pare també està gripós: "Fill... estic fet una sopa. Mai no m'havia mullat tant. Vas veure l'entrada d'Amorebieta? Ja et vaig dir que aquests de l 'Athletic són uns trenca-cames. Però en fi... gora Euskadi i visca Catalunya".

Ho confesso: he badallat

2010-09-22T15:57:00.000-07:00

Barça 1 - Sporting 0

La gran diferència entre el Milionaris de Madrid i el Barça és que quan els dos equips juguen malament, a la capital xiulen a l'equip i aquí només badallem. Ho confesso: aquesta nit he badallat més de 10 vegades al Camp Nou. Un fenomen incomprensible tenint en compte que sóc un dels màxims representants del sector dels patidors.

Ha estat un dels partits més avorrits dels últims temps. No ha passat res. Ni una jugada bonica, ni un penalti, ni una polèmica, ni una expulsió. Tots hem anat a mig gas: el Barça (que ha jugat a càmera lenta), l'Sporting de Gijón (l'equip més innocu del món) i el públic (avui hem estat molt apagats). Només m'he excitat quan en el minut 93 l'Sporting ha llançat una falta molt perillosa contra la porteria de Valdés. Per què quan el Barça guanya 1-0 sempre l'equip rival té una oportunitat de gol en el minut 93?

Visca l'entrenador de l'Sporting:
No conec Manolo Preciado però em sembla un personatge fantàstic. Avui ha pronunciat a la roda de premsa frases com "El Barça és grandiós", "A Messi jo li faig l'ona" i "Per treure-li la pilota a Xavi cal estudiar àlgebra. Només li ha faltat cridar... "Visca el Barça i visca Catalunya".

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'ha trucat a mitja tarda: "Fill meu, ja tinc els bitllets d'avió i les entrades. Dissabte anirem a Bilbao per recolzar l'equip. El teu pare ja s'ha recuperat de l'atac de pessimisme que va patir contra l'Hèrcules i m'acompanyarà. Estic molt il·lusionada. Guanyarem 0-2 i visitarem el Guggenheim". El meu pare continua preocupat per la violència: "Espero que dissabte no aparegui un altre Goicoetxea. Pateixo pels turmells de Xavi i Pedro. Per cert, fill. Jo no sé si podré aguantar el ritme de la teva mare. Ja està fent gestions per anar al camp del Rubin Kazan. Parla amb ella i digues-li que es relaxi".

Jo també estic lesionat

2010-09-19T16:37:00.000-07:00

Un periodista del diari Marca va proclamar fa uns mesos que "a Messi hay que pararlo por lo civil o por lo criminal". Doncs bé, l'Atlético de Madrid (l'etern filial del Real Madrid, juntament amb l'Espanyol) ha decidit posar en pràctica la idea i s'ha carregat Messi... per la via criminal. El madridisme aquesta nit està de festa. Només cal escoltar els programes de ràdio i televisió que es fan a la capital. Aquesta gent només vibra amb les nostres desgràcies. Bon senyal. Això significa que anem per davant. Molt per davant.

Per cert... em fa mal el turmell. I molt. Crec que no tinc res trencat, però demà em faré unes proves a l'Hospital de Barcelona. Els socis del Barça som així. Ens sentim tan identificats amb els jugadors que els seus contratemps són els nostres. Ànim Messi... torna aviat.

Una altra cosa important: Ja sabeu que hem guanyat 1-2 al Calderón? Sóc tan feliç que penso escriure-ho mil vegades a la pissarra. "Hem guanyat 1-2 al Calderón, hem guanyat 1-2 al Calderón, hem guanyat 1-2 al Calderón, hem guanyat... ".

L'opinió dels meus pares: M'ha trucat la meva mare després del partit. Estava radiant: "Si l'Atlético és molt millor que l'Inter, i nosaltres som molt millors que l'Atlético, queda clar qui és l'autèntic guanyador de la Champions?". El meu pare també s'ha posat un moment: "Fill... no he vist el partit per prescripció mèdica, però em fa mal el turmell. Tu ho entens?".

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol)

Cal quedar-se fins al final

2010-09-14T17:28:00.000-07:00

Amb el Barça de Guardiola és un pecat abandonar el Camp Nou abans que finalitzi el partit. El golàs d'Alves, després d'una apoteòsica assistència de súper Messi, s'ha produït al minut 93 amb la graderia mig buida. La gent ja estava als seus cotxes. Jo he tingut la sort de veure'l en directe. I quan l'àrbitre ha xiulat el final encara m'he quedat una estona més al meu seient per si els jugadors tornaven a sortir per fer el sisè.

Tinc un germà generós:
Com ja saben els lectors, el dissabte no vaig poder assistir al Barça-Hércules i vaig cedir el carnet de soci al meu germà. L'experiència va ser traumàtica. Un dia que va al Camp Nou... i 0-2. Jo volia que avui tornés a l'Estadi per treure's el mal gust de boca, però pel be del Barça ha declinat l'oferta. "Has d'anar tu -m'ha dit-. Jo sóc una mica malastruc i avui hem de guanyar sí o sí. Si vaig i perdem mai m'ho perdonaria". Finalment he anat jo al camp i hem guanyat 5-1. Gràcies David. La teva generositat ens ha donat la victòria.

Hem sopat abans del partit (per si de cas):
A les 19.30h m'he reunit amb el Xavi, l'Antonio, el Sammy i altres membres de la colla culé en un bar proper al camp. La Champions cal viure-la amb intensitat. Ens hem pres unes cerveses, uns bocates i unes patates braves. Un festí. Després del que va passar el dissabte avui hem decidit sopar abans del partit. Per si de cas.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill meu, el teu pare ja està una mica millor. S'ha passat dos dies sense menjar. El disgust de l'Hèrcules l'ha deixat molt tocat. El metge del "Seguro" li ha prohibit veure el Barça-Panathinaikos. I al final hem anat a veure "Lope", una pel·lícula espanyola que és la cosa més avorrida que et puguis imaginar. Acabo de parlar amb el metge i m'ha donat una bona notícia: el teu pare pot veure el resum de les millors jugades al 3/24".

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol)

Ho sento pel meu germà

2010-09-12T12:56:00.000-07:00

Han passat 24 hores de la tragèdia, però continuo sense entendre res. Un Hércules (vestit de Rubin Kazan) ens ha guanyat al Camp Nou. Inexplicable. Aquest matí he comprat els diaris pensant que tot havia estat un malson i que veuria titulars com "El Barça es menja l'Hércules", "Un altre hat trick de Messi" o "El Barça és el nou líder". Però no. Un tal Valdez ens va amargar la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta vegada, Rafael de Casanova no ens ha il·luminat.

Els missatges del meu germà:
No vaig poder assistir al partit. Vaig estar fins a les vuit del vespre signant exemplars de les meves novel·les culés a la llibreria de l'Arc de Triomf de Barcelona (l'experiència va ser meravellosa). El carnet de soci se'l va quedar el meu germà David. El pobre té poques ocasions de trepitjar el Camp Nou i tot semblava favorable perquè pogués viure una tarda d'alegria i gols. Li vaig demanar que m'informés puntualment, a través d'SMS, de l'evolució del partit. Aquesta va ser la història:

18.30h: "0-1, però remuntarem"
18.45h: "Mil ocasions, però encara 0-1. Mitja part"
19.02h: "Entren Xavi i Pedro"
19.55h: "No m'ho crec"
19.57h: "Sense encert ni espurna"

El de les 19.57h va ser el seu últim missatge i a partir d'aquí ja no he sabut res més d'ell. Ha d'estar destrossat. Com jo. Li diré que es quedi el carnet i que vagi a veure el Barça-Panathinaikos. Tant de bo pugui veure un 5-0.

L'opinió dels meus pares:
Em truca el meu pare després del partit: "Fill meu, ja us vaig avisar. Amb tanta eufòria no anirem enlloc. Ens hem passat 15 dies ridiculitzant el Madrid i Mourinho i ja veus. Vénen 11 galifardeus que semblaven presoners amb aquella samarreta tan horrorosa i ens guanyen. Que Guardiola es posi les piles ja!. I Messi també". La meva mare agafa un moment el telèfon i em parla en veu baixa: "Fill, feia temps que no veia tan malament al teu pare. És un atac de pessimisme dels seus. No vol ni sopar. Seguiré informant".

Article a El Periódico de Catalunya: Aquest dilluns, 13 de setembre, tinc l'honor de publicar un article d'opinió a la secció d'esports d'El Periódico de Catalunya. Espero que us agradi. L'he titulat: "De Wembley a Wembley: A per la quarta!".

Una a-barça-da

Signant llibres abans del partit

2010-09-10T19:11:00.000-07:00

Aquest 11 de setembre serà molt especial per a mi. A partir de les 11 del matí signaré exemplars de les meves dues novel·les culés ("Blai Grana" i "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París") a la gran llibreria situada al costat de l'Arc de Triomf de Barcelona. La novel·la "Blai Grana", publicada l'any 1999, estava esgotada a totes les llibreries de Catalunya, però hem aconseguit 40 nous exemplars per a l'ocasió. Fantàstic. Els organitzadors han triat una frase dels meus llibres per decorar una part de la carpa: "Podré canviar de parella, de feina, de cotxe, de gos i d'ulleres. D'equip, no". Em sento molt orgullós de fer barcelonisme a la Diada Nacional de Catalunya. Us hi espero.

I a les 6 de la tarda... Barça-Hèrcules. Estic convençut que Rafael de Casanova ens il·luminarà i els tres punts seran nostres. Ja tinc ganes de veure els meus jugadors vestits de blaugrana i no de vermell. Avui més que mai, visca el Barça i visca Catalunya.

Una a-barça-da

Coneixeràs l'equip dels teus somnis

2010-08-29T17:34:00.000-07:00

Mare meva quin "subidón". Tot ha sortit bé. Hem guanyat 0-3 amb un joc espectacular (primer temps) i pràctic (segon temps). Els tres gols han estat de pel·lícula (Messi, Iniesta, Vila). I Valdés s'ha apuntat a la festa aturant un penal (totalment injust). L'altra cara de la moneda l'ha protagonitzat el Milionaris de Madrid. Els merengues han estat incapaços de guanyar a Mallorca. I ja els tenim a 2 punts. Oé, oé, oé. Els periodistes madridistes es mostraven "inquiets" i "decebuts" en programes televisius com "Punto pelota" (d'obligada visió quan el Barça guanya i el Madrid punxa). Culés... a divertir-se! Ens esperen 15 dies fantàstics.

Al bar dels xinesos:
He tornat al famós bar de l'Eixample regentat per aquells simpàtics xinesos. Allà he viscut grans moments (el gol d'Iniesta a Stamford Bridge, per exemple). Les tres sales del bar s'han omplert de gom a gom. No he tingut temps de patir. El gol de Messi, al minut 2, ha estat com un tranquimazin. M'he relaxat de cop. I he gaudit del partit fins que l'àrbitre ha xiulat el final. Ahir vaig veure "Coneixeràs l'home dels teus somnis", l'última pel.li de Woody Allen, (em va encantar, per cert) i avui he vist "Coneixeràs l'equip dels teus somnis".

Filòsof sí, Ibra no:
Ha estat un fitxatge efímer. Mala sort. Jo, com el gran filòsof Pep Guardiola, li desitjo tota la sort del món al Milà. Especialment, quan jugui contra el Madrid a la Champions. El que no acabo d'entendre és el tema econòmic. Hem venut per 24 milions a un paio que ens va costar 66.

L'opinió dels meus pares: Em truca ma mare des de Santander: "Fill... quina exhibició. Som els millors del món. Llàstima que ens han posat a la part del camp que donava el sol i no hem vist els dos primers gols. Ara ho celebrarem amb una orada i un vinet blanc. Visca el Barça. Un moment que es posa el teu pare... Hola fill, jo pensava que a Santander eren del Madrid, però les coses han canviat. Han aplaudit el Barça, Iniesta, Xavi i Messi. Fins i tot han aplaudit la teva mare. Però ull amb l'arbitratge. Aquest any aniran a per nosaltres. Et deixo... que celebrarem la victòria amb un filet i un vinet negre".

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

Setmana fantàstica

2010-08-28T04:00:00.000-07:00

I no em refereixo a la del Corte Inglés. En 7 dies he vist coses fantàstiques: l'apoteòsica remuntada a la Supercopa, l'emotiu homenatge a Ronaldinho, la cordialitat entre Laporta i Rosell, les aturades de Pinto (que ens va donar el Gamper), un afortunat sorteig a la Champions i la derrota de l'Inter a la Supercopa d'Europa. La premsa madridista estava desitjant que l'Inter també guanyés les 6 copes per minimitzar el nostre èxit. Doncs es quedaran amb les ganes. Els italians ja només en poden guanyar 5. Oooooooh.

I demà comença la Lliga. L'estómac em fa pessigolles. Reconec que estic una mica nerviós. El psiquiatre m'ha dit que res de medicació. Que em guardi els tranquimazins per al dia del Madrid i per als vuitens de final de la Champions. La meva mare, per cert, ja ha arribat a Santander. Aquest any no vol perdre's ni un sol partit del Barça. La bona notícia és que el meu pare també ha viatjat amb ella. Força Barça!

Una a-barça-da

M'ho he passat de conya

2010-08-21T17:38:00.000-07:00

Ha estat una tarda-nit fantàstica. Remuntada apoteòsica i... Supercampions! Encara em tremolen les cames de l'emoció. He arribat al Camp Nou una hora abans del partit. Tenia ganes de Barça. Per a l'ocasió m'he vestit amb la samarreta de la final de París. La gent es queixava de la calor, però a mi m'encanta anar a l'Estadi amb màniga curta i bermudes. Quan la ràdio ha anunciat que cinc mundialistes (Valdés, Piqué, Xavi, Busquets i Pedro) serien titulars he somiat amb la remuntada. Però els meus somnis s'han quedat... curts!

Ens hem cruspit el Sevilla:
El Barça ha sortit en pla Terminator. A la mitja part ja guanyàvem 3-0. Veure per creure. O com diu el meu amic Xavi Guix creure per veure. El Sevilla semblava el Numància o el Logronyès. No han xutat ni una sola vegada a porteria. Si el Barça continua en aquesta línia ens divertirem molt aquesta temporada.

Una altra vegada campions:
Tres mesos després d'aquell memorable 4-0 al Valladolid que ens va donar la Lliga avui he tornat a cridar "Campions, campions". Oooooooh. És el millor crit de guerra que existeix. El meu germà David, que assistia a un acte social, estava pendent dels meus sms per saber com anava el partit. Crec que ha vibrat amb els meus missatgets (un per cada gol). I l'últim deia "Supercampions" amb moltes admiracions.

Messi és un luxe. Els bocates, també:
El partidàs de Messi ha estat al·lucinant (el primer adjectiu de la temporada comença per la lletra "a"; el proper, per la "b"). Els seus tres gols ens han donat la Supercopa. I això que el noi no està al cent per cent. La meva cartera tampoc està al cent per cent (l'estiu és un niu de despeses) i per això m'ha semblat un atracament que un bocata i un refresc costin 7 euros i 20 cèntims. Ara toca remuntada... de la meva economia.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare és una crack. Fa una setmana va pronosticar un 5-0 i gairebé l'encerta. A les 11 de la nit m'ha trucat des de Canaletes: "Fill, estic celebrant la Supercopa. És un trofeu tan oficial com la Lliga o la Champions. I la notícia bomba és que el teu pare està amb mi. Espera que es posa". L'home estava molt excitat: "Fill, dedico la victòria a Del Bosque, Villar i a tots els vividors antibarcelonistes. També la hi dedico a Mourinho i Ronaldo. I al Tribunal Constitucional". S'ha quedat descansat.

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)

Toca remuntar, però sense estrés

2010-08-14T16:58:00.000-07:00

Em fa una mica de mandra parlar de remuntada en ple mes d'agost. El 3-1 que ens han endinyat només se supera amb un 2-0 o amb un 4-1. Complicat. Contra l'Inter de Milan fa tres mesos no ho vam aconseguir. Tant de bo dissabte tinguem més sort. Jo penso prendre-m'ho amb tota la calma del món. No estic per a patiments. La meva principal preocupació en aquests moments és saber si demanaré una orxata gegant o un gelat de dues boles a la Xixonenca d'Arenys de Mar.

Primer sopar de la temporada:
Uns quants amics ens hem reunit per veure el primer partit de la temporada. El menú ha estat el de sempre. Sobredosi de calories, greix i cervesa (quan arribarà la dieta mediterrània a les nostres cites futbolístiques?). L'alineació que ha presentat el Barça ens ha desmoralitzat. Només quatre titulars de la passada temporada: Alves, Abidal, Ibra i Keita. La resta era suplents i nois del Barça B. El primer temps ha estat magnífic. Hem celebrat el 0-1 d'Ibra amb eufòria moderada. En el segon temps ens han donat un bany. Els nois del filial són bons, però no són cracks. Toca remuntar.

L'opiníón dels meus pares:
Finalment la meva mare ha viatjat sola a Sevilla. M'acaba de trucar des de la Giralda: "Fill...Sevilla és preciosa, però això és pitjor que una sauna. Quina calor! Ara em refrescaré amb un gaspatxo i una cervesa. Dissabte remuntarem, tranquil. Els hi ficarem cinc. I dóna-li records al teu pare. És una pena que no hagi volgut venir". El meu pare, fidel als seus principis, m'ha enviat un sms des del cinema. Estava veient "Killers": "Passo del partit, fill. Aquesta Supercopa és una estafa. Que li donin la copa al Sevilla, a Del Bosque i a Villar. I la peli és un rotllo".

Una a-barça-da (però sense estrés)

Crònica des d'Arenys de Mar

2010-08-08T16:05:00.000-07:00

Escric aquesta crònica estiuenca des d'Arenys de Mar, la meva segona residència i població natal de Cesc Fàbregas. Per aquests paratges s'ha viscut amb gran decepció el final del culebrot. Tots ens preguntem el mateix: "per què ens hem passat dos mesos parlant del fitxatge si al final Cesc preferia quedar-se a l'Arsenal? Espero que l'any vinent el serial tingui un final més feliç. Però també serà necessari que Cesc li posi una mica més de ganes a l'assumpte.

El Barça, maltractat:
El seleccionador espanyol ha convocat set jugadors del Barça per a l'apassionant partit amistós que disputaran Espanya i Mèxic. "Preciós" gest per agrair al Barça la seva contribució a l'èxit del Mundial. Guardiola es queda sense jugadors per preparar la Supercopa de dissabte. Del Bosque dimissió!

Visca la pedrera:
El Barça està en números vermells i ja no hi haurà més fitxatges. La solució, una vegada més, és la pedrera. Però veient els partits de la pretemporada... la solució convida a l'optimisme. Aquests vailets són magnífics. Què està passant a La Masia? Qui serà el nou Pedro o Sergio Busquets? Si no hi ha cartera... hi ha pedrera.

L'opinió dels meus pares:
Es confirma la notícia. Aquesta temporada, la meva mare seguirà el Barça a tots els desplaçaments. La seva primera destinació és Sevilla: "Ja tinc les entrades, fill. I dic "entrades", en plural, perquè confio que el teu pare s'animi. M'ha dit que dissabte prefereix anar a les festes de Gràcia. Està fatal". El meu pare té un altre punt de vista: "Fill meu, ja li he explicat a la teva mare que cal boicotejar la Supercopa. Jo enviaria els juvenils. Del Bosque i Villar s'han rigut de nosaltres. Visca el Barça i Visca Catalunya".

La meva reflexió final:
Aquests partits contra coreans no hi ha qui els aguanti (per molt bé que juguin els nois del filial). I a sobre a les dues de la tarda. Que comenci la Lliga, ja. Avui m'he adormit al minut 12 de la segona part.

Una a-barça-da!

El Barça guanya un altre mundial

2010-07-11T19:01:00.000-07:00

El Barça ha guanyat dos mundials en vuit mesos. Al desembre, el Mundial de Clubs. I avui, el Mundial de seleccions. Així de clar. No acceptaré que madridistes, centralistes, nostàlgics del passat, partits polítics oportunistes i altres grups amb els que la meva simpatia és zero s'apoderin del triomf d'un equip amb sang culé i cor català.

La majoria dels jugadors que han guanyat el Mundial s'han format a la Masia. La selecció espanyola és una fotocòpia del joc actual del Barça. El tiki-taka el va inventar Cruyff fa dues dècades i ha estat perfeccionat per Rijkaard i Guardiola amb extrema saviesa. Aquesta nit, l'equip campió del món tenia set jugadors del Barça (Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Busquets, Villa i Pedro). I absolutament tots els gols de la selecció han estat culés (Villa, Iniesta i Puyol).

I una altra dada per a la reflexió. Espanya ha jugat la final amb sis catalans (Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi, Busquets i Cesc). S'imaginen el fantàstic paper que hagués fet una selecció catalana en aquest Mundial? Després del partit, Xavi i Puyol han saltat al camp amb una senyera. Un detall modest, però just i necessari.

Per tot això i per molt més (que diria la cançó), espero i desitjo que el Barça sigui aclamat a partir de setembre en tots els camps de la Lliga espanyola (d'Almeria a Santander, del Bernabéu a Cornellà-El Prat). Sense els nostres jugadors, la selecció hauria passat sense pena ni glòria pel Mundial.

El Barça i Catalunya han provocat la infinita felicitat de milions d'espanyols. Per desgràcia, els catalans constatem que aquesta generositat no és recíproca i per això dissabte passat vam haver de manifestar-nos per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional. I per cert, vam ser més d'un milió. Poca broma.

Actualitat culé

2010-07-06T16:29:00.000-07:00

Ja estic desitjant que arribi el 29 de juliol per veure el primer partit del Barça de la nova temporada. Actualment la meva vida culé és molt relaxada. Cada dia, a les 20.30 hores, em poso el DVD d'un partit memorable. Ahir vaig reviure la final de Basilea; avui he vist la Champions de Roma, i demà em toca l'últim 0-2 al Bernabéu. Meravellós. Lògicament també estic pendent de l'actualitat. I aquestes són les meves opinions:

- L'economia del club no està per tirar coets. Rosell va prometre transparència i ha complert. Laporta i el seu candidat Jaume Ferrer no ens van dir tota la veritat a la campanya electoral.

- Hem traspassat Txigrinski. Gran notícia. El pobre xicot ja forma part del club dels horrors al costat de Romerito, Bogarde o Ezquerro. A més, ingressarem 15 milions d'euros que ens vindran molt bé. Per què Guardiola el va fitxar? Un misteri més gran que el de la Santíssima Trinitat.

- El Barça s'afegeix a la manifestació d'aquest dissabte en contra de la sentència del Tribunal Constitucional. Em sembla perfecte i lògic. Que ningú no es confongui. Defensar els drets de Catalunya no és fer política. És una qüestió de justícia.

- Crec que és molt urgent que l'afer Cruyff es resolgui d'una manera satisfactòria. L'holandès és patrimoni de tots els culés. Estic segur que el president trobarà una fórmula. Jo proposo que sigui l'ambaixador del club.

- El Mundial em sembla la cosa més avorrida del món. És una fantasmada de torneig. No hi ha ni un sol equip que jugui bé. I les estrelles han passat de tot. Hi ha dos temes (positius) que vull destacar. La premsa de Madrid i els programes merengues (de Veo i Intereconomia) no tenen més remei que reconèixer que la selecció espanyola està triomfant gràcies als jugadors del Barça. Fabulós. I d'altra banda em dóna molt morbus que els grans cracks d'aquest mundial siguin Sneijder i Robben. Ja m'enteneu, veritat?

- La setmana passada, el meu germà i jo vam tornar a organitzar una altra edició de la Festa dels 80. Més de 500 persones van ballar els grans èxits dels 80 i també d'altres dècades. I com sempre, el moment culé (Killers+Coldplay) va provocar la bogeria entre els assistents.

-Molts lectors em pregunten pels meus pares. La meva mare continua amb el cabell tenyit de taronja. El Barça va guanyar la Lliga i ella va complir la seva promesa. La pròxima temporada vol seguir l'equip per Espanya i Europa: "Fill meu, he d'aprofitar la vida al màxim. Espero que el teu pare m'acompanyi per aquests camps de déu". El meu pare, de moment, no diu res.

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada títol guanyat la passada temporada)

Aquesta nit... festa

2010-06-18T02:05:00.000-07:00

Cadascú per on l'enfila. Aquesta nit, a les 21.30 hores, entre 15 i 20 culés ens reunirem en una coneguda taverna de Barcelona per celebrar el títol de Lliga. Es confirma la notícia: som uns "fiesteros". Ens resistim a oblidar que hem aconseguit 99 punts i que hem superat clarament el Milionaris de Madrid. Serà una nit boja i emotiva. Ens vestirem amb la samarreta del Barça, cantarem l'himne (i altres càntics culés) i farem intercanvi de fotos. Tenim molts motius per brindar:

Per l'1-0 al Madrid, amb el memorable gol d'Ibra. Per l'inoblidable 0-2 al Bernabéu amb els golarros de Messi i Pedro. Per l'apoteòsic 2-3 a Sevilla. Pel 4-0 al Valladolid, amb la increïble festa final. Pel Mundial de Clubs, l'únic trofeu que no teníem. Per les dues supercopes. I, sens dubte, per l'Alcorcón i el Lió.

Felicitats Sandro:
És un orgull pertànyer a un club amb tanta tradició democràtica com el Barça. A diferència d'altres clubs, el Barça continua sent dels seus socis. Gran participació i gran victòria de Sandro Rosell. Per valorar el resultat final de les eleccions només se m'ocorre una frase: hem votat canvi perquè canviïn poques coses. Felicitats Sandro. I molta sort.

A votar!

2010-06-11T17:24:00.000-07:00

M'agrada votar. I molt. Possiblement perquè els meus pares i els meus avis no van poder fer-ho durant 40 anys de dictadura. Els socis del Barça tenim aquest diumenge una cita amb les urnes. Com més gent vagi a votar més legitimitat tindrà el nou president. Que Gamper ens il·lumini.

Les meves reflexions en la jornada de reflexió:

-M'encanta votar, però és just reconèixer que la democràcia a can Barça és atípica. Al final només aconsegueixen les signatures els més poderosos. Els socis "normals" mai no podrem ser presidents. Una dada. Benedito, el més modest dels quatre, s'ha gastat 500.000 euros a la campanya. Una bogeria.

-Candidats acceptables, debats avorrits. Aquesta és la meva conclusió. No he vist actituds excèntriques ni sortides de to, però els quatre debats televisius m'han provocat més d'un badall.

-Ha estat la primera campanya electoral sense fitxatges bomba. En eleccions passades tots els candidats prometien jugadors i entrenadors. Aquesta vegada... tots confien en la plantilla actual i en Pep Guardiola. Aquesta unanimitat ha provocat que els debats només se centressin en aspectes socials i econòmics. Els candidats també han coincidit en més temes: la presència d'Unicef a la samarreta, l'eliminació dels violents o l'stop del projecte Foster. Ha quedat poc espai per a la polèmica: el futur del Mini Estadi, Txiqui, Johan Cruyff i para de comptar.

La meva opinió dels candidats (em mullo):

-Sandro Rosell. És el que ha presentat més projectes: Espai Barça, agència de viatges pròpia, grada jove. Té guanyades les eleccions des de fa moltes setmanes i per això ha actuat amb excessiva prudència.

-Jaume Ferrer. És un "bon jan" o més ben dit un "bon jan... Laporta". Ha repetit mil vegades que "el que funciona no s'ha de tocar", però no podem viure del passat (encara que sigui un passat gloriós).

-Marc Ingla. Ha intentat ser el més positiu i optimista. I això m'agrada. Però... quines diferències hi ha entre Ingla i Ferrer? Cap. Tenen el mateix programa. És ridícul que s'hagin presentat per separat.

-Agustí Benedito. Ha estat una sorpresa agradable. Sempre diu el que pensa. És el que menys signatures ha aconseguit, però crec que pot quedar tercer o fins i tot segon.

Jo ja tinc decidit el meu vot. Espero no equivocar-me. Al nou president li demano honestedat, ambició esportiva, catalanitat i sentit democràtic. I tant de bo aconsegueixi fer realitat un dels meus somnis: que s'acabin les cues infinites quan arriba la mitja part dels partits i que en 15 minuts pugui orinar i comprar un entrepà.

Visca el Barça!

PD: Divendres vinent he organitzat un sopar amb els meus amics culés per celebrar el títol de Lliga. Crec que serem uns 20. Ja us ho explicaré. La festa continua...

31 Copes d'Europa

2010-05-30T12:26:00.000-07:00

Els culés hem viscut una jornada apassionant. Amb eufòria, taquicàrdia i alguna llàgrima. A primera hora de la tarda ens hem proclamat campions d'Europa d'hoquei. La final ha estat cent per cent blaugrana. Hem guanyat 4-1 al Vic. La secció més gloriosa del club ha aconseguit, atenció, la Copa d'Europa número... 19! Un escàndol. Per desgràcia, l'equip d'handbol no ha tingut tanta fortuna. Els alemanys del Kiel ens han superat en la recta final del partit (36-34). Llàstima. La vuitena Copa d'Europa haurà d'esperar. Per cert, m'han encantat les declaracions dels jugadors després de la derrota. Estaven rabiosos i inconformistes. Aquest Barça (el d'handbol, però també el de futbol, bàsquet i hoquei) està programat per guanyar. El victimisme ja forma part del nostre passat.

Un moment, que agafo la calculadora. A veure. 19 Copes d'Europa de la secció d'hoquei. Més 7 Copes d'Europa d'handbol. Més 3 Champions de futbol. Més 2 Eurolligues de bàsquet. El total és... 31 Copes d'Europa. Aaaaah. Em cau la bava. Som, de llarg, el millor club del món.

Reflexions apassionades:
- Les televisions de Madrid només parlen de Mourinho. I per il·lustrar el tema reprodueixen sense parar les imatges de l'Inter-Barça d'aquesta temporada. Són uns ressentits. Des d'aquest modest bloc només puc proclamar una cosa. O tres. Visca l'Alarcón, el Lió i el Barça campió. I rima.

- L'any passat van fitxar els "millors" jugadors d'Europa: Cristiano, Kaka, Benzema, Xabi Alonso... i es van gastar gairebé 300 milions d'euros. Aquest any fitxen el "millor" entrenador d'Europa. I ja s'han gastat més de 100 milions d'euros. Si es tornen a quedar sense títols (Déu ho vulgui)... quin fitxatge galàctic faran l'any vinent? Ja no queda res al mercat. Obama? La mòmia de Tutankamon? El Papa?

- La premsa de Madrid, ara que s'apropa el Mundial, es desfà en elogis cap als jugadors del Barça. Xavi és el cervell. Piqué és Piquenbauer. Puyol és la fúria... Són uns hipòcrites.

- I nosaltres, a la nostra. Villa és un fitxatge fantàstic. I si arriba Cesc... la plantilla serà de focs artificials. El meu desig és que Ibra i Touré es quedin, però si finalment marxen del club... no passa res. Bon vent i barca nova.

Meravellosa conclusió final:
Fa un any, després de guanyar Lliga, Copa i Champions, em vaig marcar 6 prioritats per a la temporada 2009-2010. A veure:

1. - guanyar alguna Supercopa. Aconseguit!

2. - guanyar el Mundial de Clubs. Aconseguit!

3. - mantenir el nivell competitiu i el joc exquisit Aconseguit!

4. - guanyar Copa o Lliga (i si em deixaven escollir... la Lliga). Aconseguit!

5. - que el Milionaris de Madrid es quedés sense títols. Per demostrar a la humanitat que els diners no fan la felicitat. Aconseguit!

6. - arribar a la final de Madrid. Va faltar un sol gol per aconseguir-ho! "Us en devem una", ens va dir Guardiola. I jo m'ho crec. Visca el Barça!

Una a-barça-da (amb 31 admiracions, una per cada Copa d'Europa que tenim al Museu)

Visca... tot!

2010-05-17T07:45:00.000-07:00

Visca el 4-0 al Valladolid, visca la Lliga, visca el pichichi Messi, visca super Pedro, visca tot l'equip, visca el mestre Guardiola, visca el Màlaga (que va fer la seva feina), visca l'any en blanc del Milionaris de Madrid, visca la pau interior que tinc aquest matí, visca l'estiu que viuré sense treure'm la samarreta de campions, visca la mare que em va parir, visca els lectors d'aquest bloc, visca els culés de tot el món. I visca el Barça.

Crònica d'un diumenge històric/apoteòsic/inoblidable:

18h: Falta una hora per al partit. Convocatòria en un bar de Les Corts. Una cervesa (o dues) és la millor medicació per rebaixar l'ansietat. El canal Gol transmet un "apassionant" Numància-Rayo Vallecano i ofereix imatges de... La Cibeles!

18.50h: M'instal·lo al meu seient de la tercera graderia. Noto papallones a l'estómac. Papallones... granotes, rinoceronts i dinosaures.

19.10h: Els primers 10 minuts de partit són per tocar el dos. Què està passant? El Valladolid gairebé marca! Busco a la meva motxilla un tranquimazin...

19.30h: ... però no me'l prenc. En un plis-plas el Barça ha marcat dos gols. Oé, oé. Ja som una mica campions.

19.45h: Descans. Envío un sms (prudent) als meus amics. Només dues paraules: "Pinta bé".

20h. El segon temps és un festival de llum i color. Messi marca el tercer i el quart. La gent fa cas a Guardiola i ningú no canta "Campions, campions". El crit de guerra que s'imposa és "Boti, boti, boti, madridista qui no boti".

20.45h: Finaaaaaaal. Campioooooones. M'abraço amb els socis que tinc al meu voltant. Em cauen unes llàgrimes. Buf, quina emoció. Sí, sí, sí, la Lliga ja és aquí. Moment orgàsmic 1.

21h: Celebrem el títol al camp. És una festa senzilla, però entranyable. Guardiola deixa anar la frase de la nit "Us en devem una" (fa referència a la final de la Champions de Madrid). Mai no havia vist un Barça tan ambiciós. M'encanta. Ja no som un equip victimista. Els ploraners, ara, vesteixen de blanc.

23h: Sopar memorable amb els amics. Pràcticament no hi falta ningú: el Xavi, el Carles, l'Antonio, el Jordi, el Dani, la Paula, el Pep... La meva mare m'envia l'sms més esperat de l'any: "Fill meu, compliré la promesa. Demà aniré a Llongueras per tenyir-me el cabell de taronja".

1h: Fi de festa apoteòsic a Luz de Gas. Meravellosa coincidència. Nosaltres som a la sala gran i els jugadors celebren una festa privada a la sala B. Quan sonen els "hits" culés ("Viva la vida", "Human") la pista de ball sembla el Camp Nou. El DJ veient el coloriu blaugrana decideix punxar... l'himne del Barça! Moment orgàsmic 2.

4.30h: Sortim de la discoteca i coincidim al carrer amb Messi, Xavi, Puyol, Pedro Piqué, Guardiola... Aaaaaaaaah. Moment orgàsmic 3. Ja tinc una edat, però com si fos un vailet li demano un autògraf a Pedro i Puyol.

I ves per on... aquest diumenge (tan feliç) ha acabat. Que continuï la festa!

Una a-barça-da (amb 99 admiracions. Una per cada punt)